Resultats de la cerca

La gemma és axillar quan es dóna a l’axilla d’una fulla i origina una branca, terminal quan és constituïda per l’àpex vegetatiu i per les fulles joves que l’embolcallen, floral o florífera si origina una flor, i adventícia quan no és ni a l’axilla de les fulles ni a l’àpex La gemma que passa l’hivern sense desenvolupar-se és hivernant

Treballà al teatre, a la ràdio i al cinema formant parella amb l’actor Bud Abbot i aconseguiren una gran popularitat amb els seus films Buck Privates 1940, Hit the Ice 1943, Abbot and Costello Meet the Invisible Man 1951, Abbot and Costello Go to Mars 1953, etc

S’originà cap al 1940 entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Entre aquests intèrprets, cal esmentar Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Bud Powell, Thelonious Monk, Kenny Clarke i Max Roach El bop introduí canvis molt importants en el ritme, la melodia i l’harmonia A més de donar nom a aquest període inicial, el mot s’empra habitualment per a referir-se al jazz evolutiu dels anys 1940-70

De jove tocà en grups de swing de l’àrea de Boston i, a la meitat dels anys quaranta, després de pertànyer a l’orquestra de Luis Russell, començà a treballar a Nova York, sobretot amb Lester Young i Charlie Parker Als anys cinquanta formà part del trio de Sarah Vaughan, i també actuà i enregistrà amb els millors músics de l’època, com ara Bud Powell, Thelonious Monk i Phineas Newborn Els anys seixanta creà el seu propi conjunt i enregistrà l’àlbum Out of the Afternoon 1962 També collaborà amb John Coltrane i Chick Corea, entre molts altres Bateria de gran personalitat, un dels…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres,…

De formació autodidàctica, debutà quan era un adolescent El 1928 es traslladà a Nova York i l’any següent entrà en l’orquestra de Duke Ellington com a substitut de Bubber Miley Deixà Ellington el 1940 i tocà durant un any en l’orquestra de Benny Goodman El 1941 formà la seva pròpia banda, en la qual tocaren personatges com Bud Powell i Charlie Parker i que es dissolgué al principi dels anys cinquanta El 1962 tornà a l’orquestra d’Ellington, on romangué fins el 1975 Williams fou un intèrpret de gran força expressiva Bàsicament inspirat en Louis Armstrong, emprà i desenvolupà els recursos…

La seva família, d’origen georgià, fou perseguida durant l’època estalinista A partir del 1953 començà a escriure poemes i publicà el seu primer recull, Lirika 1956 Però aconseguí anomenada sobretot des del 1960, quan començà a recitar els seus poemes acompanyant-se de la guitarra Publicà Ostrova ‘Illes’, 1959 i la novella autobiogràfica Bud zdorov, skoljar ‘Bona sort, company’, 1963, de caràcter pacifista Les seves obres foren publicades en la clandestinitat Altres títols són Front prikhodit k nam ‘El front s’acosta a nosaltres’, 1965 i la novella històrica Bednyj Avrosimov ‘El…

Després de protagonitzar diversos musicals al teatre, debutà al cinema amb For the Moment 1994, d’AK Johnston, i després interpretà The Sum of Us 1994 i Virtuosity 1995, de B Leonard Però el paper del policia Bud White a LA Confidential 1997, de C Hanson, el donà a conèixer popularment Darrerament ha interpretat Heaven's Burning 1997, de C Lahiff Breaking Up 1997, de R Greenwald The Insider 1999, de M Mann Gladiator 2000, de R Scott, per la qual obtigué l’Oscar al millor actor Proof of Life 2000, de T Hackford A Beautiful Mind 2001, de R Howard Master and Commander The Far Side…