Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
butlla de la Cena
Cristianisme
Nom amb què era coneguda popularment als Països Catalans la butlla In Coena Domini
.
Es promulga la butlla Unam Sanctam
Es promulga la butlla Unam Sanctam, per la qual Bonifaci VIII declara la supremacia del papat sobre l’imperi
Carles IV aprova la Butlla d’Or
L’emperador Carles IV aprova la Butlla d’Or, que estableix les regles de l’elecció imperial
Una butlla del papa funda la Universitat de València
Una butlla del papa funda la Universitat de València El 1502 Ferran II li atorga l’exequatur pel qual concedeix totes les gràcies de què gaudien els Estudis Generals de la corona d’Aragó
Una butlla declara pontifícia i reial la universitat de Cervera
Una butlla del papa Climent XII declara pontifícia i reial la universitat de Cervera
Butlla papal d’exempció a favor del monestir de Cuixà
Butlla papal d’exempció a favor del monestir de Cuixà, la primera rebuda per un monestir català
Reforma del calendari als països catòlics amb la butlla Inter grauissimas
El papa Gregori XIII reforma el calendari als països catòlics amb la butlla Inter grauissimas
La Butlla Libet ab inicio estén la Inquisició a tota l’església catòlica
La Butlla Libet ab inicio estén la Inquisició a tota l’església catòlica
breu
Cristianisme
Document pontifici (dit també breu pontifici), menys solemne que la butlla.
Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins…
García Jiménez de Cisneros
Butlla amb la signatura de l’abat Cisneros (1501)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Reformador, prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat.
Era cosí del cardenal Francisco Jiménez de Cisneros Havia estat monjo des del 1475 i sotsprior de San Benito de Valladolid, cap de la congregació reformada que ell introduí a Montserrat No pogué estendre la reforma a cap altre monestir català i, amb els anys, ell mateix es distancià de la congregació de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat monjos, ermitans, preveres, donats i escolans i un cerimonial monàstic…