Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
cònsol de catalans
Història
Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda…
consolatge
Transports
Història
Dret marítim
Dret que els mercaders pagaven als cònsols de llur nacionalitat en ports estrangers per les mercaderies desembarcades i venudes als alfòndecs.
Era un dret cobrat ja al s XIV pels cònsols de catalans i d’altres nacionalitats als ports europeus i nord-africans
data consular
Cronologia
Sistema de datar els documents, les cartes, les inscripcions, etc, pels noms i els anys dels cònsols romans.
Així, Pompeio et Appuleio consulibus equival a ‘any 14 dC’ Tiberio IV et Caesare II cons, a ‘any 21 dC’, si no ho eren per primera vegada post consulatum Basilii XXIV, a ‘any 565 dC’, referit als anys després del seu consolat si no havien estat elegits més cònsols Aquest sistema s’acabà amb el consolat de l’emperador Justí II, el 566 cronologia
cònsol
Història
Magistrat suprem de la república romana.
A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la…
cònsol
Història
A l’edat mitjana, magistrat municipal que exercia, compartint-lo amb els altres membres del col·legi consular, el poder executiu, polític i judicial, financer i militar.
El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del segle XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna Càrrec d’…
Luci Tarquini Col·latí
Història
Patrici romà.
Nebot de Tarquini el Superb i marit de Lucrècia , fou, amb Luci Juni Brut , un dels primers cònsols 509 aC Unit a la tradició de la dedicació del temple de la Tríada Capitolina i a la fundació de la república, la llegenda del seu exili voluntari explicaria el dret popular d’abrogar l' imperium dels cònsols
cònsol | consolessa
Dret internacional
Agent oficial que un estat estableix en un altre d’estranger, amb funcions molt variades: administratives, notarials, de col·laboració amb els tribunals i d’altres relacionades amb l’estat civil de les persones, les successions, etc.
L’origen del cònsol prové de l’organització corporativa existent a l’edat mitjana, segons la qual les comunitats de mercaders residents a països estrangers podien elegir un magistrat amb la funció primordial d’administrar justícia segons el dret del propi país o d’acord amb el dret comú comercial o marítim rebien generalment el nom de cònsol d’ultramar i n’és exemple el cònsol de catalans Actualment les funcions i els procediments consulars es regeixen per la Convenció de Viena sobre relacions consulars 1963, en vigor des del 1967, que reconeix dues classes de cònsols el cònsol…
república de Florència
Història
Entitat política sorgida al sXII entorn de la ciutat de Florència, independitzada de tota altra jurisdicció i regida inicialment per cònsols.
Alhora que la independència, Florència començà la seva expansió territorial, a expenses dels feus que la voltaven, i en resultà enfortida la independència de la ciutat enfront de l’imperi El 1197 Florència promogué la lliga güelfa toscana antiimperial, però des del 1215 la lluita entre güelfs i gibellins penetrà a l’interior de la ciutat, on s’havien establert nombrosos nobles gibellins del comtat Els gibellins aconseguiren el poder el 1248, però la mort de l’emperador Frederic II 1250, que els sostenia, en provocà la caiguda Governaren novament del 1260 al 1266 La constitució de la ciutat…
tribunal de veedoria
Dret
Dret administratiu
Tribunal andorrà, de jurisdicció civil, política i administrativa, així anomenat perquè es trasllada i actua en el lloc mateix del litigi.
La seva competència s’estén a les qüestions de servituds rústiques i urbanes, dites causes de veí a veí , als conflictes entre quarts i parròquies i a les transgressions dels reglaments administratius Componen els membres del tribunal en primer grau els dos cònsols i dos consellers del comú on hi ha el litigi, en segon grau els cònsols de les altres cinc parròquies, i en tercera instància els consellers generals de les Valls En les tres visures actua de secretari el del consell general o el notari per ell delegat
Guillem de Caramany
Història
Vescomte de Rodés.
Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables …