Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Joan Caçador
Filosofia
Literatura
Humanista i autor dramàtic.
Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer
,
El Mal Caçador
Tema literari derivat de la llegenda que refereix el càstig d’un caçador que, assistint un diumenge a missa, abandonà el temple en persecució d’una llebre que els gossos havien alçada l’instant de la consagració; Déu el castigà a errar eternament enlaire rere la peça quimèrica.
Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc…
El bon caçador
Folklore
Cançó popular catalana, una de les més conegudes arreu del país.
Hom n'ha recollit moltes variants L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars Quinquagèsima de Merlès, Osona
Carles de Morenés i de Caçador
Història
Noble.
Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona
Jaume de Caçador i Claret
Cristianisme
Bisbe de Girona (1583-97).
Fill de Francesc Caçador, fou canonge de Vic, Tortosa i Barcelona, on fou nomenat vicari general pel seu oncle el bisbe d’Alguer, Guillem, que ell ajudà en la reforma, especialment en la dels religiosos A Girona hagué d’enfrontar-se amb el capítol, que s’hi oposà Fou president de la Generalitat de Catalunya 1590-93
Fira del Caçador de Tàrrega
Esports amb animals
Fira del sector cinegètic que se celebra anualment a Tàrrega des del 2002.
Organitzada per la Societat de Caçadors de Tàrrega i Comarca, amb la collaboració de la Diputació de Lleida i de l’Ajuntament de Tàrrega, ha arribat als 140 expositors, de procedència tant estatal com internacional Inclou activitats de tir, concursos i pràctiques de recorreguts de caça, un campionat d’agilitat canina i un concurs de sant Hubert que en la novena edició fou el Campionat d’Espanya També hi ha exposicions de races de gossos de caça i exhibicions
Fira del Caçador de Taradell
Esports amb animals
Fira del sector cinegètic que se celebra a Taradell des del 1980.
És la més antiga de les que se celebren a Catalunya i a l’Estat espanyol L’organitza la Societat de Caçadors de Taradell l’últim cap de setmana del mes de juliol Generalment inclou competicions de gossos i una fira mercat amb exposició i exhibició de gossos, gastronomia, falconeria, utillatges per a caçar, simulador de caça i de tir virtual, tir amb arc, etc També sol incloure una exposició de taxidèrmia de fauna autòctona i internacional La fira ha arribat als 200 expositors i als 9000 visitants
Fira del Gos Caçador d’Arbeca
Esports amb animals
Fira del sector cinegètic que se celebra a Arbeca des del 1985.
Promoguda per l’Ajuntament, té lloc, habitualment, el diumenge més proper a Santa Caterina, el 25 de novembre Nasqué com una activitat dinamitzadora de la centenària Fira de Santa Caterina, justificada pel fort arrelament que la caça menor amb gos té a la població S’hi fa una mostra de gossos de caça, de tipus local, una mostra de taxidèrmia cinegètica, parades d’utillatge per a caçar i per als gossos, i una mostra d’animals cinegètics vius, entre d’altres És visitada per unes 10000 persones