Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Mošé Isserles
Esoterisme
Judaisme
Talmudista i cabalista, rabí de Cracòvia.
La seva obra més notable fou aconseguir que el codi rabínic de Yosef Caro adquirís validesa universal en escriure-hi unes notes complementàries ‘Les tovalles’ que recollien les tradicions del judaisme asquenazita i que, des del 1578, foren incorporades al text del Šulhan Aruk
Iṣḥaq ben Ṭodros
Esoterisme
Judaisme
Talmudista, cabalista i rabí de Barcelona, deixeble de Mošé ben Naḥman.
Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305 És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les 'Azarot d’ibn Gabirol
Yĕhudà ben Yaqar
Judaisme
Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mošé ben Naḥman.
Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l' haggadà de Pasqua
Mešullam ben Selomó de Piera
Literatura
Judaisme
Dirigent jueu i original poeta cabalista, que renovà el llenguatge poètic, el temari i les composicions.
Fou amic i admirador de Mošé ben Nahman i de Joan ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesies de polèmica contra els partidaris de Maimònides — bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari — , i, també, poesies d’amor, de la natura i intellectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus
Ya‘aqob ben Šešet
Esoterisme
Judaisme
< Cabalista jueu, deixeble d’Iṣḥaq el Cec de Provença i un dels principals mestres del cercle de Girona.
El 1243 compongué el llibre Ša'ar ha-Šamaym ‘La Porta del Cel’, en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mešib Debarim Nekoḥim , i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ha-Bitaḥon , que ha estat atribuït a diversos autors
Yosef ben Salom
Bíblia
Judaisme
Cabalista jueu, autor d’un comentari al Séfer Yeṣira, escrit cap al 1300, i d’un altre comentari als primers capítols del Gènesi.
Abū-l‘Afiya
Família de jueus sefardites dels s. XII-XIII a la qual pertanyeren el cabalista Abraham Abū-l-‘Afiya, el cortesà Ṭodros ben Yĕhudà ha-Urí Abū-l-‘Afiya i el talmudista Abū-l-‘Afiya Meir ben Ṭodros ha-Leví.
Tots quatre foren poetes notables
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…