Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
David Càceres Calvera
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
El petit dels tres germans Càceres començà a jugar a les categories inferiors del FC Barcelona, amb el primer equip del qual disputà alguns partits la temporada 1993-94 quan era júnior i guanyà la Copa del Rei La campanya 1994-95 jugà amb el CP Vic i la 1995-96 fitxà per l’Igualada HC, amb el qual conquerí tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Posteriorment milità dues temporades al CE Noia 2008-10 i una al CP Monjos de primera divisió 2010-11 Fou internacional júnior i absolut amb la selecció…
Malpartida de Cáceres
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, situat al SW de la capital provincial.
En l’agricultura, hi predominen els cereals, la vinya i les oliveres Hi ha també ramaderia bestiar de llana i certa indústria relacionada amb els sectors tèxtil i de materials de la construcció
Carles Gil Cáceres
Automobilisme
Pilot i mànager de kàrting.
Inicià la seva carrera el 1980 Fou campió de Catalunya i Espanya en categoria promoció i campió de Catalunya júnior En categoria sènior, guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Formà part de l’equip català, amb el qual guanyà en cinc ocasions el Campionat Interregions El 1987 aconseguí el subcampionat d’Europa Un any després s’inicià com a mànager de pilots i preparador de karts El seu primer client fou Pedro Martínez de la Rosa És copropietari del Karting El Vendrell amb el seu germà Narcís
Ignasi Càceres Llorca
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Fou atleta del FC Barcelona, Domingo Catalán Fondistas Club, Puma Chapín, Playas de Castellón i Joma Sport Fou doble campió de Catalunya promesa de cros 1997, 1998, campió dels 10 km 1997 i doble campió dels 5000 i els 10000 m 1999 Guanyà dos cops el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció catalana Fou subcampió en els 10000 m de la Universíada del 2001 Participà en tres edicions de la Copa d’Europa dels 10000 m 2002, 2004, 2005, en tres Campionats del Món de mitja marató 2001, 2003, 2008 i en un Campionat del Món de cros 2005 Disputà la marató dels Jocs Olímpics de Londres 2012
Ramón Ángel Hicks Cáceres
Futbol
Futbolista.
La temporada 1986-87 jugà al Centre d’Esports Sabadell a primera divisió procedent del Libertad d’Asunción Davanter, hi jugà 26 partits de Lliga i marcà 3 gols Després jugà amb l’Oviedo, l’Elx, l’Independiente i el Cerro Porteño Fou trenta-set vegades internacional paraguaià, amb 6 gols marcats, i disputà la Copa del Món 1986
Alfons IX de Lleó conquereix Càceres
Alfons IX de Lleó conquereix Càceres
Francesc García de Cáceres i Ansaldo
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Advocat, ocupà càrrecs municipals a València pel partit conservador A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la Revista de Legislación y Jurisprudencia A part unes altres obres tècniques, escriví Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral 1909
Vicent Llorenç Noguera i Sotolongo
Història
Polític.
Tercer marquès de Càceres, títol que heretà del seu oncle Vicent JNoguera i Climent Estudià dret, i viatjà per Europa i Amèrica Membre del partit moderat, fou regidor 1845 de l’ajuntament de València, diputat a corts 1850-51 i senador 1851-68 Procurà de conciliar els carlins valencians amb Isabel II Durant la revolució cantonal de València formà part de la junta revolucionària, però s’ocupà només d’afers econòmics i refusà el càrrec d’alcalde de València Afavorí la restauració d’Alfons XII, que el féu senador vitalici
José de Carvajal y Lancáster
Història
Polític.
Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església