Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
braser
© Fototeca.cat
Calefacció
Recipient de metall (de ferro, d’aram, etc) o de terra refractària, quadrat o, més generalment, circular, que conté brases enceses o en el qual hom fa cremar pinyolada o carbonet, i que serveix per a escalfar l’ambient.
Acostuma a ésser collocat sobre un suport de fusta, a vegades adaptat a una taula És un dels sistemes més antics de calefacció, actualment de poc ús pel perill d’intoxicació que comporten les emanacions de monòxid de carboni produïdes per la combustió incompleta
noc
Tecnologia
Bassa o dipòsit on són remullades les pells en la secció de ribera d’una adoberia.
Els nocs, que poden anar proveïts de sistemes de calefacció i d’agitació, solen ésser rectangulars, d’una superfície entre 4 i 8 m 2 i d’una profunditat entre 2 i 3 m, i generalment són disposats en sèrie Antigament rebia el nom de nau
fuel
Química
Combustible líquid, espès i de color fosc, que hom obté com a residu en la destil·lació del petroli.
És emprat en les installacions domèstiques i industrials de calefacció i en les centrals tèrmiques La viscositat i el contingut de sofre són les seves dues característiques tècniques més importants, i segons el tipus d’installació fixen el clima, la contaminació, etc, esgotant més o menys la destillació
parabrisa
Transports
Làmina de vidre, o d’una altra matèria transparent, fabricada de manera que si es trenca no deixa trossos d’arestes tallants, disposada a la part davantera de la carrosseria d’un automòbil o d’un altre vehicle, i que protegeix els passatgers de la pluja, el vent, etc, sense dificultar la visibilitat del conductor.
El parabrisa porta incorporat un o dos eixugavidres que permeten d’anar-lo netejant en cas de pluja, o de neu, i disposa d’un sistema de calefacció elèctric o per corrent d’aire que elimina el baf interior i desfà les pellícules de glaç que es poden formar damunt la superfície exterior
digestor
© Fototeca.cat
Química
Recipient hermèticament tancat i prou resistent per a suportar pressions de l’ordre de 0,8-1 MPa, el qual hom empra per a efectuar la digestió
.
Pel sistema de càrrega hom classifica els digestors en discontinus i continus Habitualment aïllats tèrmicament, poden ésser dotats de mecanismes d’agitació i calefacció L’agitació és realitzada per mitjans mecànics, per recirculació de la mateixa càrrega o part del gas introduït, o bé pel corrent provocat per la introducció brusca de la càrrega
enformament
Indústria tèxtil
Indumentària
En l’acabament de peces de vestir de punt, operació de posar-les seques o molles, segons la classe de fibra, en formes metàl·liques, on són sotmeses a un tractament tèrmic.
Les formes tenen calefacció interna elèctrica o bé són introduïdes en una autoclau Aquest tractament és indispensable en les mitges i mitjons sense costura de fibres sintètiques no texturades obtingudes en màquines circulars, a la sortida de les quals la peça és com un tub L’enformament els dóna la forma i alhora fixa les ondulacions de les malles
quinaldina
Química
Base heterocíclica nitrogenada, de caràcter aromàtic, derivada de la quinolina
.
És un líquid incolor, d’olor característica, que s’enfosqueix en l’aire És soluble en alcohol i en èter i poc soluble en l’aigua, i bull a 248°C S'obté per destillació del quitrà de carbó o per calefacció en medi àcid d’anilina amb paraldehid És emprada en la manufactura de colorants, productes farmacèutics i com a intermediari de síntesi en general
àcid maleic
Química
Àcid dicarboxílic no saturat, que es presenta en forma de sòlid cristal·lí, de punt de fusió 130°C, soluble en aigua i en dissolvents orgànics.
Tant aquest àcid com el seu anhídrid són emprats com a dienòfils en la reacció de Diels-Alder Per calefacció en dissolució aquosa es transforma en l’isòmer trans- anomenat àcid fumàric, termodinàmicament més estable Hom l’obté, a escala industrial, per hidròlisi del seu anhídrid, el qual prové de l’oxidació catalítica del benzè a 400°C en presència de pentòxid de vanadi com a catalitzador
estereotípia
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a reproduir en planxes de metall un gravat o un motlle de tipus movible.
Les planxes són obtingudes prenent del motlle original un negatiu amb un cartó especial, mitjançant la pressió d’una premsa proveïda de calefacció Obtingut el cartó negatiu, dit també flam , hom hi injecta el metall fos aliatge de plom, estany i antimoni, que, un cop refredat, serà la planxa positiva Les planxes són corbes o planes, segons que siguin emprades en rotatives o en màquines planes
metilació
Química
Tipus de reacció mitjançant la qual s’introdueixen en una molècula radicals -CH3, els quals poden substituir l’àtom d’hidrogen dels agrupaments -OH, -NH o -SH.
La metilació pot ésser feta amb sulfat de metil en solució d’hidròxid sòdic Uns altres agents metilants són el iodur de metil i el diazometà Els composts que tenen un àtom de nitrogen bàsic poden ésser degradats a olefines a base de repetides metilacions metilació exhaustiva de Hofmann i successives eliminacions o degradacions de Hofmann degradació de Hofmann La metilació d’Eschweiler- Clarke és emprada en les amines primàries i secundàries i consisteix en una calefacció amb formaldehid i un excés d’àcid fòrmic a 100°C