Resultats de la cerca

Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca…

Entrà a servir a l’exèrcit El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País

Entre fillol i padrí, segons el dret canònic, s’estableix un vincle de parentiu espiritual que fins l’aprovació del codi de dret canònic del 1983 era impediment per al matrimoni entre ells

Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid

Ordenat de prevere 1875 i doctorat en filosofia, teologia i dret canònic, ensenyà a Roma i a París Nomenat bisbe titular 1898, fou delegat apostòlic del Perú, Bolívia i l’Equador Com a cardenal secretari d’estat 1914-30 conclogué els pactes del Laterà 1929 És considerat l’artífex del Codi de dret canònic —el prologà i en publicà sis volums de fonts 1923-32—

Estudià al seminari de Vic a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic Ordenat de sacerdot, collaborà a Catalunya Social Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona 1941 i a l’Institut Oriental de Roma És autor de diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí L’any 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874 Fou vicari provincial dels dominicans de Manila 1875 Emmalaltí i tornà a Àvila Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis Institutionum Canonicorum Libri IV Manila, 1871 i Las campanas Manila, 1863, recull d’articles publicats en els periòdics Católico Filipino i El Oriente , de Manila

Membre del Partit Catalanista Republicà En proclamar-se la República, ocupà el palau de justícia de Barcelona, i fou nomenat president de l’audiència territorial de Catalunya A l’agost del 1931 substituí Carles Esplà com a governador civil de Barcelona, càrrec en el qual s’esforçà a mantenir l’ordre públic i la legalitat republicana davant les accions d’alguns sectors de la CNT, que començava a ésser dominada pels elements de la FAI Dimití a finals de desembre del mateix any Fiscal del tribunal suprem de la República, el 1933 actuà com a tal en el procés instruït al general Cavalcanti i…