Resultats de la cerca
Es mostren 887 resultats
canya
Nom de certs objectes o parts d’un objecte de forma tubular o cilíndrica.
canya
Botànica
Tija fistulosa amb nusos ben marcats i fulles embeinadores, pròpia de les gramínies.
canya
canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
canya de pescar
Pesca
Pesca esportiva
Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija, generalment de canya de bambú, alumini o fibra de vidre, d’un extrem de la qual penja un fil (llinya) proveït, a l’altre cap, d’un o diversos hams.
Entre la llinya i l’ham hom sol intercalar el pèl de cuca o pèl de seda , fragment de fil molt resistent i transparent tot aquest conjunt de coses constitueix l’ armada o cameta sovint hom afegeix ploms a la llinya i àdhuc un suro o boia La tija o canya pròpiament dita, pot ésser d’una sola peça canya curta, d’uns 2-3 m o de dues, una inferior, gruixuda, la crossa , i una altra de superior, prima i vincladissa, el cimerol canya llarga, d’uns 4-6 m Algunes canyes són proveïdes, al llarg de la tija, de petites anelles, per l’ull de les quals passa la llinya, la qual, aleshores, s’enrotlla en…
la Canya
la Canya
© Fototeca.cat
Poble
Poble de la Garrotxa, a la riba esquerra del Fluvià, dins l’àrea d’influència d’Olot.
El nucli és dividit entre la Canya de Baix 558 h agl 2001, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt 479 h agl i 20 diss 2001, en un enclavament 0,85 km 2 del municipi de la Vall de Bianya entre els d’Olot i Sant Joan les Fonts És un nucli industrial tèxtil
canya de sucre
Botànica
Agronomia
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut, d’on parteixen diverses tiges de 2 a 6 m d’alçada i de 2 a 8 cm de diàmetre, plenes d’un teixit sucós i dolç, de fulles més estretes i llargues que les de la canya comuna i disposades més densament, i amb panícula terminal de flors vermelloses, molt ornamental.
Hom la coneix solament en forma conreada hom la conrea per a l’obtenció de sucre, del qual és la font principal, i és probablement originària de l’Índia, on era conreada fa més de 3 000 anys D’allà s’estengué a Egipte ~641 i a la península Ibèrica ~755, i després a les zones tropicals i subtropicals de tot el món Antigament havia estat conreada a les comarques litorals dels Països Catalans encara n'hi ha camps a la part més càlida d’Andalusia Necessita climes càlids i humits Prefereix els sòls plans d’alluvió pròxims a la mar i els terrenys profunds i humits, especialment els llimosos, rics…
canya d’Índia
Flor de la canya d’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cannàcies, oriünda d’Amèrica Central.
De tija verda, prima, glabra, que ateny una alçària de 100 a 180 cm, de fulles verdes, grosses, d’uns 50 cm de llargària i uns 25 cm d’amplària, i de flors agrupades en espiga terminal laxa, de color vermell o rosa, menys les de la varietat coccinea , que són escarlates clapades de groc En jardineria hom en conrea només varietats híbrides, per la coloració del fullatge i per la grandor, l’abundància i l’esclat de les flors