Resultats de la cerca

Fill natural del rei Hug Capet, fou alhora abat de Fleury i arquebisbe Durant el seu govern rebé a Fleury els germans barcelonins Joan, abat de Santa Cecília de Montserrat, i Bernat, pròcer de la cort del comte de Barcelona L’abat i bisbe Oliba de Vic tingué correspondència epistolar amb ell

Hi restaurà la catedral i en reformà el capítol Tingué com a secretari i favorit Gerbert, futur papa Silvestre II A la mort de Lluís V, darrer rei carolingi, Adalberó, amb l’ajut de Gerbert i d’altres membres de la cort, consagrà el duc Hug Capet 987 com a rei de França en lloc de Carles, duc de la Baixa Lorena, com a conseqüència de la pèrdua d’autoritat per part dels carolingis

S’especialitzà de ben jove en instruments antics, especialment en la viola d’amor El 1901 fundà, amb Camille Saint-Saëns, la Societat d’Instruments Antics Casadesus, amb la qual realitzà nombrosos concerts fins el 1939 Formà el Quartet Capet i edità diverses pàgines de música instrumental del segle XVIII, especialment obres de JC Bach GF Händel, i CPE Bach Mantingué una trajectòria intensa com a concertista, especialment als EUA Fou un destacat colleccionista d’instruments antics, que actualment poden visitar-se a Boston

Fill de Lluís IV de França De l’emperador Otó II, cosí seu, rebé el ducat en vassallatge al costat d’ell envaí el regne de Lotari, germà seu, i s’apoderà de Laon, on fou proclamat rei de França 978 Aviat, però, hagué de refugiar-se a Lorena Reconciliat amb Lotari, a la mort del fill i successor d’aquest, Lluís V de França 987, li corresponia la successió tanmateix, Adalberó, arquebisbe de Reims, consagrà Hug Capet, duc de França Carles s’apoderà de Laon 988 i de Reims 989, però fou capturat a traïció 991 i lliurat al rei de França, que l’empresonà

Es formà a Moscou amb Konstantinos Mostras L’any 1922 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Lucien Capet Dos anys més tard començà la seva carrera com a concertista en aquesta ciutat, però el 1939, a causa de la Segona Guerra Mundial, emigrà als Estats Units El 1944 fou nomenat professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia, i poc després, de la Juilliard School de Nova York En el terreny pedagògic, la seva influència sobre els ensenyaments musicals ha estat fonamental Entre els seus deixebles destaquen Itzhak Perlman, Miriam Fried, Jaime Laredo i Pinchas Zukerman L’any 1962…

Feu els estudis musicals al Conservatori de París i, entre el 1908 i el 1928, formà part de diversos quartets de cambra com el Capet, del qual fou segon violí Aquest any fundà el Quartet Hewitt, i en fou primer violí fins el 1948 Installat a Cleveland, als EUA, formà el quartet Cleveland i impartí lliçons a l’Institute of Music de la ciutat El 1934 retornà a França, on fou nomenat professor del conservatori americà de Fontainebleau El 1939 fundà una orquestra de cambra amb la qual interpretà fonamentalment repertori barroc i clàssic, amb què contribuí a la recuperació d’obres de…

La capital és París És limitada al NW per Normandia, al NE per la Picardia, a l’E i el SE per la Xampanya, al SW per l’Orleanès i a l’W pel Maine Constituïda per dipòsits terciaris que reposen sobre terrenys cretacis, forma un altiplà que, enquadrat pel riu Aisne al nord, el Marne a l’est, el Sena al sud i l’Oise a l’oest, decreix en altitud de sud a nord Ben regada, és una regió de rendiment agropecuari molt elevat cereals, bleda-rave sucrera, cria de bestiar a les petites valls predomina l’horta, i als vessants els arbres fruiters Fins a la guerra dels Cent Anys el seu territori fou…

A l’edat de cinc anys es traslladà amb la seva família als EUA Fou alumne d’E Gruenberg i F Converse al Conservatori de Nova Anglaterra a Boston, on es graduà el 1923 Es perfeccionà a Europa amb els violinistes Carl Flesch, Lucien Capet i Otakar Sevcík Començà llavors una brillant carrera com a solista fins que el 1944 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, que dirigia Dimitri Mitropoulos, com a primer violí Entre el 1949 i el 1972 fou professor de la Universitat de Syracuse Nova York, i a partir del 1974, del Conservatori de Nova Anglaterra Adquirí molta fama per les…

És formada per diverses comarques naturals la Sologne al S, ramadera la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió Les indústries modernes són les mecàniques,…

Cannabàcies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica…