Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
pòlissa d’almirallat
Transports
Història
Militar
Dret marítim
Document pel qual hom acreditava, d’acord amb les Ordinacions de l’Armada, l’elecció del capità que, amb el nom d’almirall, prenia el comandament de l’expedició en cas de navegar en conserva o en cas d’haver de coalitzar-se amb vista a la defensa mútua.
En el primer cas era lliurada per l’armador de la ruta en el segon, en què l’almirall era nomenat a la sort o de comú acord, la pòlissa era signada per tots els capitans a favor de l’elegit i per aquest a favor dels altres vaixells
combat de Palafrugell
Història
Revolta popular ocorreguda a Palafrugell (Baix Empordà) el 20 de juliol de 1638 contra les tropes castellanes que, establertes a la població, la maltractaven i vexaven.
Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en la represàlia, la població fou saquejada pels soldats, que profanaren tres esglésies La gran consternació produïda a tot Catalunya decidí l’alçament del 1640 Fins i tot les autoritats no catalanes, com el bisbe de Girona, protestaren per aquests fets
Dermot Mac Murrough
Història
Darrer rei de la regió irlandesa de Leinster (1126-71).
Una rebellió interior l’obligà a cercar l’ajuda d’Anglaterra, d’on ja no sortí més El 1168 aconseguí de dominar el sud-est de l’illa i Dublín, amb la collaboració, entre altres capitans anglesos, de Richard Strongbow, el qual el succeí en el govern de Leinster
estrany | estranya
Història del dret
Estranger, foraster.
Al Principat de Catalunya ho era considerat el qui no n'era natural i no hi havia fet residència contínua amb llar establerta durant 12 anys continuats Els estranys eren inhàbils per als càrrecs de govern o de jurisdicció i per a ésser alcaids, castlans o capitans de castell al Principat
Domènec Moradell
Història
Militar
Militar.
Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars 1640, obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou traduïda al castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià
Domènec Moradell
Literatura catalana
Escriptor didàctic.
Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de la ciutat de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars Barcelona 1640, una obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou publicada en castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou…
castellà | castellana
Història
A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor en els llocs baronials, o del sobirà en els reials, amb obligació de defensar-lo.
Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor Com els castlans castlà, des del s XIV fou substituït gradualment per altres persones de més fàcil remoció, com els alcaids, batlles i capitans de castell El castellà del castell d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, mantingué aquest títol després d’esdevenir, vers el 1157, el cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó
Miquel Marquet
Economia
Mercader i armador.
Fill de Miquel, probablement fou ell, i no pas el pare, l’enviat per Jaume II com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319 Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller 1334 i, entre altres, el lloc de Giba 1336, que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico
capità general de l’armada
Història
Transports
Cap superior de les forces navals d’un estat; en els països anglosaxons rep el nom d’almirall de flota.
A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1793 tenia la direcció orgànica i tècnica de l’armada, però no l’operativa, que era del rei Suprimit el 1869, fou reinstaurat per Alfons XII el 1912, que l’ostentà Suprimit novament el 1932, després del 1939 fou novament reinstaurat i el detingué el general Franco En depenen els capitans generals de departament marítim , càrrec equivalent al de capità general de l’exèrcit de terra