Resultats de la cerca
Es mostren 1297 resultats
zona cristal·logràfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de cares paral·leles a una direcció comuna que és una aresta del cristall.
Totes aquestes cares es tallen segon arestes paralleles entre elles, les quals, per la llei de l’homogeneïtat cristallina, són una mateixa aresta, comuna a totes les cares eix de zona El conjunt de cares paralleles pot ésser observat fàcilment mitjançant un goniòmetre de reflexió, perquè en ajustar una aresta parallelament a l’eix de gir del limbe hi ha una sèrie de cares que donen reflexos situats en el mateix pla
icosàedre
Matemàtiques
Políedre de vint cares, trenta arestes i dotze vèrtexs.
En l' icosàedre regular les cares són triangles equilàters iguals
opistògraf
Escriptura i paleografia
Llibre imprès en cadascuna de les cares dels fulls.
En bibliotècnia hom els distingeix dels anopistògrafs , impresos només en una de les cares, i que sovintegen en llibres xinesos i japonesos
octàedre regular
Matemàtiques
Políedre regular en què les vuit cares són triangles equilàters.
Hom el pot imaginar format per dues piràmides quadrangulars unides per la base, les cares de les quals són triangulars equilàters
múscul
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora
molesquí
Indústria tèxtil
Teixit pesant de cotó amb una de les cares llisa i lluent.
La densitat de trama és quasi doble que la d’ordit i el lligat és una tela de dues cares La trama de base teixeix una sarja, mentre que la superior teixeix un setí amb llargues bastes per trama que li donen un tacte llis i suau Pot ésser emprat per a pantalons d’home, o bé hom l’estampa Recobrint-lo de matèries cellulòsiques o sintètiques i aplicant-hi un gravat serveix per a fabricar imitacions de cuirs
talla
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Operació que consisteix a obtenir una sèrie de cares per tal de fer ressaltar la bellesa d’un material, d’un mineral, etc.
L’operació de la talla és emprada normalment en joieria per tal de posar de manifest les propietats físiques dels materials utilitzats, naturals o bé sintètics o d’imitació El conjunt de cares amb una forma geomètrica determinada és anomenat estil de talla els més coneguts són l’estil de talla brillant , que és utilitzat per al diamant, i l’estil de talla maragda En el cas del diamant, la talla brillant ha estat fruit d’estudis matemàtics per tal de posar de manifest al màxim la qualitat de la pedra especialment, en aquest cas hom aprofita el fet de l’elevat índex de refracció…
piràmide
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té per base un polígon qualsevol i les altres cares del qual (anomenades cares de la piràmide) són triangles que tenen un vèrtex comú (anomenat vèrtex de la piràmide).
Una piràmide és anomenada triangular tetràedre, quadrangular, pentagonal , etc, segons que la base sigui, respectivament, un triangle, un quadrilàter, un pentàgon, etc Una piràmide és anomenada regular si la base és un polígon regular i les cares són triangles isòsceles Hom anomena altura d’una piràmide la distància del vèrtex al pla del polígon El volum de la piràmide és el terç de la superfície de la base per l’altura Tallant una piràmide amb un pla hom obté dos políedres El políedre que conté el vèrtex és també una piràmide L’altre rep el nom de piràmide truncada
cilindre
Electrònica i informàtica
En un disc de més de dues cares, superfície damunt la qual hi ha totes les pistes que es troben a la mateixa distància del centre.
En els discs durs, en què hi ha com a mínim 4 cares formades per dos discs idèntics parallels, el concepte de cilindre substitueix sovint el de pista
ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades de trama que…