Resultats de la cerca

Igual que les altres espècies de cària, proporciona una fusta ferma i tenaç

Era una de les tres divisions en què fou repartida l’Àsia Menor i comprenia les províncies de l’Hellespont, Lídia, Frígia, Cària, Licaònia, Pisídia i Pamfília

D’una rara bellesa, rebutjà Salmacis, nimfa d’un llac de la Cària que se n'havia enamorat La noia obtingué dels déus que el seu cos es fusionés amb el del noi, mentre es banyava al llac, i així nasqué un ésser nou, dotat de natura doble La faula, narrada per Ovidi, ha inspirat obres artístiques, com les escultures que figuren a la Galleria Borghese Roma i al Musée du Louvre París

Sàtrapa de la Lídia i la Cària 413, fou substituït per Cir II de Pèrsia 407 Durant la rebellió d’aquest contra el seu germà, ajudà Artaxerxes II a la batalla de Cunaxa tornà novament com a sàtrapa de la Lídia En la guerra entre Pèrsia i Esparta, fou vençut prop de Sardes per Agesilau 395 destituït per traïdor, fou dut a Colosses i executat pel sàtrapa Titraustes per ordre d’Artaxerxes

El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària 377-353 aC, feu bastir per a ell a Halicarnàs Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia Hi collaboraren artistes molt famosos Escopes, Leocares, i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s’alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones, al British…

La llegenda els feia descendents d’Heracles i afirmava que tornaren a llur pàtria d’origen, però l’arqueologia ha demostrat que el segon millenni eren establerts a la conca del Morava i que tingueren contactes solament esporàdics amb la civilització micènica La invasió es dirigí cap a Tessàlia, i s’establiren principalment al Peloponès, on derrotaren els aqueus refugiats a l’Arcàdia També s’establiren a Creta, a Rodes i a les costes de la Cària, on fundaren l’Hexàpolis Dòrica Fins al segle IX aC els doris crearen un règim de feudalisme senyorial entorn de les antigues ciutats aquees d’Argos i…

Colonitzada pels grecs ~1000 aC, caigué en poder de Pèrsia i fou governada per tirans Assistí Xerxes en l’expedició contra Grècia 480 aC, i posteriorment formà part de la lliga de Delos Regida s IV aC per dinasties locals, en destacà Mausol, famós pel monument funerari que li fou bastit mausoleu Conquerida per Alexandre 333 aC, decaigué durant les èpoques ptolemaica i romana

Fou base naval sota els Ptolemeus i esdevingué ciutat lliure sota el domini romà

Hom la coneix solament per inscripcions