Resultats de la cerca

Rebé aquest nom, durant la primera guerra Carlina, el tercer batalló de Navarra i, en la tercera guerra Carlina, la guàrdia de minyons que tenia el fill del pretendent Però hom coneix amb aquest nom, sobretot, els grups armats carlins que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que, organitzats en terços terç, participaren en la guerra civil de 1936-39

Les guerres del segle XIX n’afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans molts eren mers bandolers d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la primera guerra Carlina i, amb menys intensitat, al País Valencià durant la Restauració

També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al règim i que…

Governador de Màlaga, reprimí a traïció la revolta liberal de Torrijos 1831 El 1835 s’uní als carlins i succeí Zumalacárregui en el comandament de les tropes carlines del nord S'oposà al conveni de Bergara, i fou assassinat per uns voluntaris carlins

Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord,…

Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí

És conegut per la batalla guanyada pels carlins, manats per l’infant Sebastià, sobre les forces liberals entre elles les de la legió britànica de Lacy Evans, el 16 de març de 1837 Les operacions, inicialment favorables als liberals, s’iniciaren el dia 10 i tenien per objecte rompre la línia carlina que blocava Sant Sebastià Bé que aquest objectiu no fou aconseguit, la victòria carlina no tingué repercussions ulteriors importants La batalla donà el nom a l’himne homònim dels carlins

Hi tingué lloc la batalla de Montejurra 7 i 8 de novembre de 1873, en la qual el general Domingo Moriones intentà, debades, de reprendre als carlins la ciutat d’Estella Aquesta victòria defensiva dels carlins és commemorada anualment primer diumenge de maig amb un romiatge al monestir d’Irache i una concentració a la muntanya El 1976, en ocasió d’aquest romiatge, hi hagué uns gravíssims incidents en una confrontació entre dues faccions carlines A conseqüència del combat de Montejurra 1876, Fernando Primo de Rivera ocupà Estella

Ingressà a l’orde dels franciscans i professà el 1830 en dispersar-se la comunitat 1835, s’allistà als carlins com a oficial Residí com a religiós a Grenoble, Chambery i Vienroe El 1837 es reincorporà als carlins amb el grau de tinent i, acabada la guerra, ingressà a l’església protestant de Dijon Viatjà a Madrid, a Roma i als EUA Publicà a Londres The Life of Ramon Monsalvatje a Converted Spanish Monk 1846, citada per Menéndez y Pelayo als Heterodoxos Españoles Traduí la Historia de la Reformación del siglo decimosexto de Jean Henri Merle d’Aubigné 1850

El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara 31 d’agost de 1839 Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins El pacte fou rubricat amb l’abraçada dels dos exrivals Abrazo de Vergara El conveni de Bergara no fou reconegut pel rei carlí Carles V ni pels carlins catalans, ja que Cabrera continuà la guerra 1840, bé que, perseguit per l’exèrcit liberal, hagué de retirar-se a França