Resultats de la cerca
Es mostren 2277 resultats
Castellana Guioret
Filosofia
Conversa judaïtzant; muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l’humanista Lluís Vives.
Tenia cura a casa seva, a València, d’una sinagoga clandestina descoberta per la inquisició el 1500 Processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, per judaïtzants, foren cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església
Antoni Bonet i Castellana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Els seus primers treballs professionals, especialment dirigits a l’estudi de l’habitatge obrer, els féu al taller de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé El 1935 collaborà en l’estudi i la fabricació de mobles estàndards, que obtingueren el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona Com a membre del GATCPAC, el 1935 collaborà en el pla d’urbanització de la ciutat de Barcelona El 1937 intervingué en la construcció del pavelló d’Espanya de l’Exposició Internacional de París A Buenos Aires fundà el Grupo Austral d’arquitectura moderna Dissenyà el seient de tub i pell BKF Bastí la Ricarda…
collada de Coma Castellana
Collada
Collada dels municipis de Bagà i Guardiola de Berguedà (Berguedà).
Inici de la crisi de la hisenda castellana
S’inicia la crisi de la hisenda castellana Es produeix la primera fallida de les finances de Felip II Es generalitzen els juros Les fallides s’aniran repetint fins al final de segle
Capmany publica Teatro histórico-crítico de la elocuencia castellana
Capmany publica Teatro histórico-crítico de la elocuencia castellana
Narcís Vinyoles fa un elogi a la llengua castellana
El valencià Narcís Vinyoles fa un elogi a la llengua castellana
Petició de la cooficialitat de les llengües castellana i valenciana
Cinc diputats provincials valencians demanen a la corporació la cooficialitat de les llengües castellana i valenciana
Ferran el Catòlic introdueix la Inquisició castellana a València i Saragossa
Ferran el Catòlic introdueix la Inquisició castellana a València i Saragossa
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Literatura catalana
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la…
Troballa castellana de les mines de plata del Potosí, al Perú
Els castellans troben les mines de plata del Potosí, al Perú