Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina

Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes (Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal), que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la purai genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua. Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats, cultivadors de la llengua catalana, encapçalada per RobertRobert (1864-65), la qual hi adoptà l’ortografia proposada per Antoni de Bofarull i hi afegí un suplement que incorporava terminologia tècnica. Encara fou novament modificat anys després (1888-92), sota la direcció d’Ignasi Ferrer i Carrió.