Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Cesare Pugni
Música
Compositor italià.
Estudià amb A Rolla violí i B Asioli composició al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822 Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta collaboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos La Esmeralda 1844, Pas de quatre 1845, Le jugement de Pâris 1846, etc El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski Si bé la…
Cesare Siepi
Música
Baix italià.
Estudià música i cant, i el 1941 debutà com a Sparafucile Rigoletto en un teatre proper a Vicenza Cinc anys més tard debutà a la Scala de Milà amb Nabucco i fou contractat com a membre de la companyia d’aquest teatre italià, amb la qual el 1950 es presentà al Covent Garden de Londres El mateix any ingressà al Metropolitan de Nova York, on actuà els vint-i-quatre anys següents El 1953 interpretà al Festival de Salzburg un Don Giovanni dirigit per W Furtwängler, que un any després enregistrà en disc i per al cinema Tot i que s’especialitzà en els grans papers per a baix de l’òpera italiana G…
Cesare Valletti
Música
Tenor italià.
Estudià amb professors particulars i el 1947 debutà a Bari com a Alfredo La Traviata El 1950 cantà a Roma Il turco in Italia al costat de Maria Callas -amb qui tornà a cantar el 1953- i el mateix any es presentà al Covent Garden de Londres com a membre integrant de la companyia del Teatro alla Scala de Milà El 1953 actuà a l’Òpera de San Francisco i entre el 1953 i el 1962 ho feu de manera regular al Metropolitan de Nova York També interpretà el paper de Don Ottavio Don Giovanni en el Festival de Salzburg Dotat d’una veu poc potent però d’una gran elegància, centrà el seu repertori en els…
Cesare Arzelà
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Estudià les funcions reals, diversos criteris de les quals porten el seu nom
Cesare Strebini
Música
Llibretista italià.
Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès
Cesare Pavese
Literatura italiana
Escriptor italià.
La seva primera obra és una collecció de versos Lavorare stanca 1936 Tot seguint els novellistes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desillusionat D’aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l’obra, més que els personatges o les…
Cesare Albicini
Història
Polític italià.
Ministre al govern provisional de Bolonya 1859, collaborà a l’adveniment de Víctor Manuel II com a rei Constituït el regne d’Itàlia 1861, fou ministre d’instrucció pública 1862 al govern de Farini, diputat 1865 i conseller municipal 1872 Catedràtic de la Universitat de Bolonya, de la qual fou rector 1871-18 Escriví un assaig sobre la revolta del 1831 i Politica e storia 1890
Cesare Giardini
Literatura italiana
Traductor, assagista i narrador italià.
Als anys trenta i quaranta collaborà regularment al diari La Stampa i publicà a la revista La Fiera Letteraria Posteriorment s’incorporà a l’editorial Mondadori, per a la qual traduí un gran nombre d’obres de l’anglès, el francès, el castellà i altres llengües, entre les quals el català Publicà també contes Realtà dei burattini 1925, assaigs històrics L’affare d’Enghien 1939, La fina di Luigi XVI e di Maria Antonietta 1943, Il processo Pétain 1947, Il Risorgimento italiano 1796-1861 1958, i biografies Vita di Napoleone 1947, Colombo 1966, Victor Hugo 1967 i Richelieu 1967 Com a catalanòfil…
Cesare Cremonini
Filosofia
Filòsof italià.
Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia
Giulio Cesare Carnevali
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf italià.
Formà grup per a la decoració del retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró 1778-1804 El 1809 fou professor a l’escola de Llotja de Barcelona Com a escenògraf, juntament amb Lucini, Cambon, Cagé i Penne, introduí a Barcelona l’evolució neoclàssica Treballà en la pintura de la decoració del Teatre de la Santa Creu Fou pare del pintor Felipe Carnevalli , d’escassa producció