Resultats de la cerca

Inicià un tipus de sàtira, estesa al s XVII, on, partint de la mitologia, alludia als costums de l’època Viaggio di Parnaso, 1582 Rime piacevoli , 1582 Vita di Mecenate , 1604

Participà en el moviment de la Jove Itàlia i en la revolució del 1830 formà part del govern provisional de Milà durant la revolució del 1848 Diputat del parlament italià 1852-61, seguí el grup liberal catòlic de Gioberti i de Balbo Escriví Margherita Pusterla 1838, novella patriòtica, i poemes, assaigs literaris sobre els romàntics i una Storia Universale 1838-46

Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia

Artífex intellectual del neorealisme, els seus primers guions I bambini ci guardano i Quattro passi fra le nuvole , ambdues del 1942 marquen la línia que després seguí durant molt temps el cinema del seu país Collaborador habitual de Vittorio De Sica, fou autor de Sciuscià 1946, Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano 1950, Umberto D 1952, Stazione Termini 1953, La ciociara 1960, etc Amb ALattuada féu Il cappotto 1952, amb DDamiani, Il rossetto 1960 i L’isola d’Arturo 1961, i amb LVisconti, Bellissima 1951 El 1982 dirigí el seu primer film, La verità A més de les seves tasques…

Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista A Genio e follia 1864 descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada A L’uomo delinquente 1876 descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits

La seva primera obra és una collecció de versos Lavorare stanca 1936 Tot seguint els novellistes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d’una manera directa, fins i tot en l’ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desillusionat D’aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l’obra, més que els personatges o les…

El 1939 fundà a Roma l’Istituto Centrale del Restauro, que dirigí ininterrompudament fins el 1961, any en què ocupà la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Palerm Desenvolupà una teoria sobre la restauració del patrimoni cultural adreçada sobretot als objectes mobles, especialment la pintura, però que també s’estenia al patrimoni arquitectònic, ja que considerava que a la conservació dels edificis històrics hom pot aplicar els mateixos principis teòrics que a les obres d’art

Els seus escrits històrics i polítics Speranze d’Italia 1844 i Sommario della storia d’Italia 1846 influïren en gran manera en el Risorgimento Liberal moderat, fou president del consell del govern de Torí 1848 i lluità en pro de la unitat italiana

Als anys trenta i quaranta collaborà regularment al diari La Stampa i publicà a la revista La Fiera Letteraria  Posteriorment s’incorporà a l’editorial Mondadori, per a la qual traduí un gran nombre d’obres de l’anglès, el francès, el castellà i altres llengües, entre les quals el català Publicà també contes Realtà dei burattini 1925, assaigs històrics L’affare d’Enghien 1939, La fina di Luigi XVI e di Maria Antonietta 1943, Il processo Pétain 1947, Il Risorgimento italiano 1796-1861 1958, i biografies Vita di Napoleone 1947, Colombo 1966, Victor Hugo 1967 i  Richelieu 1967 Com a catalanòfil…

Féu conèixer els treballs de Giuseppe Peano , del qual fou collaborador Ideà l’antinòmia o paradoxa que duu el seu nom 1897, segons la qual la collecció dels ordinals no és un conjunt , i que Georg Cantor estudià posteriorment