Resultats de la cerca

Contemporani de Mizoguchi, rodà més de cent pellícules i en vida fou poc conegut fora del seu país És considerat un dels impulsors del realisme cinematogràfic dels anys 30 amb obres com Izu no Odoriko ‘La ballarina d’Izu’, 1933 o Jinsei no Onimotsa ‘El pes de la vida’, 1935 Romangué actiu fins els anys 60

Començà la seva carrera com a escriptor, periodista i crític cinematogràfic El 1968 es donà a conèixer internacionalment amb La primera carga al machete, fresc històric estèticament expressionista, al qual seguiren Los días del agua 1971, Ustedes tienen la palabra 1973, La tierra y el cielo 1977 i Una mujer, un hombre, una ciudad 1978 i Gallego 1987

Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…

Excellent dominador del llenguatge cinematogràfic, la seva activitat més important se centrà en el western , gènere reviscolat gràcies a ell Winchester 73 1950, Bend of the River 1952, The Naked Spur 1953, The Man from Laramie 1955, The Tin Star 1957, Cimarron 1960 i El Cid 1961

Després d’iniciar-se com a operador i productor de films documentals, es convertí en un especialista en aquest gènere cinematogràfic amb Les Raquetteurs 1958,  Pour la suite du monde 1962, Entre la mer et l’eau douce 1966, Les enfants du néant 1968, L’Acadie, l’Acadie 1972 i Les ordres 1974, premi a la millor direcció el 1975 als festivals de Canes i del Canadà És considerat un dels millors cineastes del cinema directe i pioner de l’estètica càmera en mà

Provinent del teatre, el seu estil cinematogràfic es caracteritza per una gran bellesa plàstica i un acusat dramatisme, aconseguit mitjançant la intensificació de caràcters i situacions Vers l’any 1925 anà als EUA amb Greta Garbo, però no encaixà en l’ambient de Hollywood Alguns dels seus films més importants són Thomas Graal bästa film ‘La millor pellícula de Thomas Graal’, 1917, Sangen om den eldröda blomman ‘En els remolins’, 1918, Herr Arnes pengar ‘El tresor del senyor Arne’ 1919, Erotikon 1920, Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gösta Berling’, 1923 i Hotel Imperial 1927

Des del 1902 residí a París El seu Manifeste du VII e art, influït per Marinetti i D’Annunzio, és un dels primers tractats sobre el fet cinematogràfic Fou l’iniciador del moviment mundial dels cineclubs

Juntament amb Vertov, Eisenstein i Dovženko, impulsà el desenvolupament del cinema Per la concepció del muntatge i de la composició escènica és un dels definidors d’un veritable llenguatge cinematogràfic La seva recerca es reflecteix en la trilogia Mat’ ‘La mare’, 1926, Konec Sankt Petersburga ‘La fi de Sant Petersburg’, 1927 i Potomok Gingis Khana ‘L’hereu de Genguis Kan’, 1928, on es plantejava la presa de consciència necessària al comunisme Altres films seus són Dezertir ‘El desertor’, 1933 i Vozvraščenije Vasilija Bortnikova ‘El retorn de Vasili Bortnikov’, 1953 També escriví…

Començà la seva activitat professional com a escenògraf teatral i cinematogràfic Com a director de cinema ha destacat sobretot en la realització de films musicals, on introduí diverses innovacions The Pirate 1947, Ziegfeld Follies 1946 premiat a Venècia el 1947, An American in Paris Oscar del 1951, Brigadoon 1954, Gigi Oscar del 1958 Ha realitzat també Tea and Simpathy 1957, Two Weeks in Another City 1962 i The Sandpiper 1965

Debutà el 1906 al Deutsches Theater de Berlín, dirigit per Max Reinhardt, i es féu cèlebre per les seves interpretacions de Schiller, BSchaw, etc, i sobretot de Goethe i de Shakespeare A partir del 1913 desenvolupà també una tasca remarcable com a actor i director cinematogràfic