Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Les fabàcies o papilionàcies
El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en aquest…
pèsol d’olor
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.
Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental
pesolera
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
pèsol bord
pèsol bord
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de tiges alades de 60 a 250 cm de llargària, de fulles compostes de dos folíols ovats o lanceolats, terminades en circell i amb estípules mig hastades; de flors de color de rosa purpuri, grosses i disposades en raïm, i de fruits en llegum, de 6 a 10 cm de llarg.
Es fa en bardisses a l’Europa meridional De vegades és plantat com a ornamental
veçot bord
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges de 30 a 100 cm, enfiladisses i alades, de fulles inferiors amplament linears i de fulles superiors pinnatisectes, amb un circell ramificat, amb el raquis alat i amb els folíols estretament lanceolats; de flors amb l’estendard purpuri i amb les ales i la carina violades, arranjades en raïms pauciflors, i de llegums allargats i comprimits.
Creix principalment als prats d’albellatge, a la regió mediterrània