Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
herència

En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
mucopèptid
Bioquímica
Polisacàrid que constitueix la paret cel·lular bacteriana.
És format per cadenes de polisacàrids dels sucres N-acetilglucosamina i l’N-acetilmuramat a les quals s’uneixen aminoàcids alguns de configuració D La seva estructura general és idèntica en tots els bacteris, però hi ha petites variacions pel que fa als aminoàcids i els tipus d’enllaços molleculars, que en alguns grups tenen valor taxonòmic En els bacteris grampositius el mucopèptid forma una paret força gruixuda de 20 a 80 nm al voltant de la membrana citoplasmàtica, mentre que en els gramnegatius forma una capa molt prima 1 nm rodejada d’una membrana externa Rep també els noms…
ciliats
Protistologia
Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.
Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals,…
Estructura dels protozous
Patologia humana
L’estructura dels protozous és senzilla perquè consten únicament d’una cèllula eucariota, és a dir que té un nucli veritable o fins i tot més d’un, que igualment es troba envoltat per una membrana nuclear El citoplasma d’aquesta cèllula és semblant al de les cèllules dels organismes superiors, ja que conté diverses estructures com mitocòndries o ribosomes, que li permeten de processar i obtenir energia dels elements que el protozou incorpora del medi extern El citoplasma, igualment, es troba envoltat per una membrana citoplasmàtica, que, al seu torn, és envoltada per una fina…
vacuna genètica
Biologia
Medicina
Vacuna derivada d’un fragment d’ADN de l’organisme patogen.
Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten ancorats en la…
làmina anellada
Biologia
Estructura citoplasmàtica que no es troba en totes les cèl·lules animals.
Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…
caspasa
Biologia
Proteïna citoplasmàtica implicada en la gènesi de la mort cel·lular programada.
undulipodi
Flagel eucariòtic embolicat per una membrana citoplasmàtica i amb moviment propi.
corpuscle citoplasmàtic
Biologia
Nom aplicat a un orgànul cel·lular del citoplasma o una inclusió citoplasmàtica.
cèl·lula

Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…