Resultats de la cerca

Educat a França, participà en les campanyes angleses d’Amèrica i defensà les llibertats irlandeses al parlament de Dublín Passà a la clandestinitat 1791, s’uní a la conspiració de Wolfe-Tone, establí contactes amb els revolucionaris francesos i participà en els preparatius de l’aixecament del 1798 Fou arrestat i morí a la presó

Originari de l’exèrcit hannoverià, ingressà en el de Prússia 1801 Després de la pau de Tilsit 1807 presidí la comissió de reorganització militar Vetat per Napoleó, continuà actuant en la clandestinitat fins que, iniciada la guerra 1813, actuà com a cap d’estat major de Blücher Fou mortalment ferit a la batalla de Grossgörschen

Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat

Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat

Fuster Participà en el Primer Congrés Obrer Espanyol Barcelona, juny del 1870, on s’alineà amb els sindicalistes apolítics El 1873 figurà en la junta directiva de l’Ateneu Català de la Classe Obrera i fou un dels principals dirigents de la federació local de societats obreres de Barcelona Posteriorment formà part del Centre Federatiu, que el 1877 intentà la reorganització del moviment obrer català al marge de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, que restava en la clandestinitat

Autodidacta, treballà incialment en el camp del disseny industrial, i posteriorment en el grafisme, on manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista CAU i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana 1972-85 És conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual política i institucional Així, collabora amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat 1965 Ha fet algunes exposicions de pintura

Cofundador del Partito Popolare Italiano 1919, exercí d’advocat durant el feixisme Es reincorporà a la política en la clandestinitat 1941 i esdevingué un dels fundadors de la Democrazia Cristiana i del diari Il Popolo Diputat, ministre de correus i telecomunicacions 1945-47, de l’interior 1947-53 i 1960-62 i primer ministre i ministre de l’interior 1954-55, s’oposà a un acord amb els comunistes En 1958-79 ocupà un escó al Parlament Europeu, cambra que presidí en 1969-71

Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a la Federació…

Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació Director des del 1869 d' El Iris del Pueblo i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa , que tingué un gran ressò El 1871 fou diputat provincial El seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena…

Participà en la campanya contra Turquia 1922 i es distingí lluitant contra els alemanys, durant la invasió 1940-45, i contra els guerrillers comunistes 1946-49 El 1954 passà a Xipre i dirigí la lluita contra els britànics com a cap de l’ EOKA S’oposà a la independència de l’illa 1960 i al govern del president Makarios, reivindicant sempre l’ enosi Durant la guerra civil del 1964 dirigí les forces grecoxipriotes, però poc temps després fou expulsat de Xipre Ascendit a general, a Grècia, tornà a l’illa 1971 i continuà dirigint en la clandestinitat grups nacionalistes xipriotes…