Resultats de la cerca

Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del clericat…

El papa concedeix al rei la dècima part de les rendes eclesiàstiques, amb l’oposició del clericat català

La Companyia de Jesús funda la Congregació Mariana de Barcelona per demanar el suport del clericat urbà i d’altres ciutadans destacats

Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble El 1179 assistí al concili III del Laterà Fomentà la vida canònica de la catedral, i protegí la ciència eclesiàstica

Fill i successor de Casimir I Les divergències amb el clericat, sostingut per l’oligarquia laica, li provocaren l’excomunió i la deposició per part del papa, i hagué de refugiar-se a Hongria

Consta de 36 500 volums Fou fundada per Ignasi Casanovas l’any 1923 a Barcelona, amb vista a la formació teològica del clericat Conté un fons de 150 volums procedent de la biblioteca particular de Jaume Balmes

En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà…

El 1816 deixà el clericat i s’establí a San Cerbone, on fundà el “Giornale Agrario Toscano” 1827 i la revista “Guida dell’Educatore” 1836 L’any 1848 fou elegit diputat, i l’any 1860, senador Escriví sobre ètica i educació

Partidari de la Reforma, atacà amb realisme i fe profunda el papa Les seves obres literàries són sàtires burlesques d’esperit popular Vom Papst und seiner Priesterschaft ‘Sobre el papa i el seu clericat’, 1523, Ablasskrämer ‘Venedor d’indulgències’, 1525 i Elsli Tragdenknaben 1529 Fou també pintor i arquitecte

Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques