Resultats de la cerca

És autor d' Essai sur l’ancienne organisation municipale de Perpignan 1859 i d’estudis històrics sobre Tolosa 1874, 1887

Estudiós sobretot de la morfologia de la flor, fou també un notable coneixedor de la flora dels Pirineus, en particular dels centrals, i estudià críticament l’herbari i la flora pirinenca de Lapeyrouse Fou catedràtic de la Universitat de Tolosa i director del Jardí Botànic

S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa siciliana…

Començà al Hoquei Club Farners, i el 2001 arribà al Club Patí Voltregà i debutà a la màxima categoria Guanyà cinc Copes d’Europa 2008, 2011, 2013, 2016, 2017, cinc OK Lligues 2011, 2012, 2013, 2014, 2016, cinc Campionats d’Espanya 2002, 2005-08, sis Copes de la Reina 2006, 2007, 2008, 2011, 2014, 2017 i set Lligues Catalanes 2003-09 També fou internacional amb les seleccions espanyola i catalana Amb Espanya guanyà un Campionat del Món 2008 i un d’Europa 2009, i amb Catalunya fou subcampiona de la Copa Amèrica 2010 i guanyà la Blanes Golden Cup 2009 Al maig del 2017 es retirà de la competició…

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

S’inicià en kàrting en categoria júnior i passà a les curses de monoplaces El 2005 va guanyar la Fórmula Renault 2 0 a Itàlia, amb vuit victòries parcials, i el 2007 passà al campionat Euro Series F3, on romangué dues temporades i aconseguí dos podis El 2009 feu el salt a la GP2, on l’any següent es convertí en el primer pilot català en guanyar una cursa de la categoria prèvia a la Fórmula 1

D’orígens molt humils, des de molt jove s’inicià en activitats empresarials Es dedicà a l’interiorisme i fundà el negoci de venda de mobles Roberts, que arribà a tenir una dotzena d’establiments, abans de passar al sector de l’hoteleria i fundar Derby Hotels Collection 1968, que esdevingué un dels primers grups del sector a Catalunya, amb presència a Barcelona, Madrid, Londres i París L’any 2015 traslladà la seu de l’empresa a Madrid Entre el 1999 i el 2019 fou president del Gremi d’Hotelers de Barcelona Posseïdor de la primera collecció privada d’art egipci d’Europa, el 1992 creà la Fundació…

Llicenciat en medicina 1974, s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària 1981-91, en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC Designat successivament director del districte de Ciutat Vella 1987, segon tinent d’alcalde 1991 i primer tinent d’alcalde i president de la comissió d’hisenda i…

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic, fou cedit al CE Sabadell 1980-81, tornà al filial barcelonista i la temporada 1982-83 debutà amb el primer equip Davanter centre, romangué al club blaugrana fins la temporada 1987-88, on jugà 114 partits i marcà 24 gols Guanyà una Lliga 1985, dues Copes del Rei 1983, 1988 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 Després jugà al Múrcia 1988-91 i l’Oriola 1991-92 Amb la selecció espanyola disputà tres partits i marcà un gol