Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
portar els comptes
Anotar les quantitats a pagar i a cobrar.
peatge

Peatge
© Generalitat de Catalunya
Dret administratiu
Dret que hom paga per passar per vies de trànsit, com camins, ponts, carreteres i autopistes per contribuir a l’economia de la seva construcció i el seu manteniment.
El dret a cobrar peatge l’atorga l’estat per concessió administrativa
Examen dels llibres comptables i cobrament dels quints endarrerits a les ciutats catalanes
Les autoritats reials visiten les ciutats catalanes per examinar els llibres comptables i cobrar els quints endarrerits
El virrei, duc d’Alcalà inicia un greu conflicte amb els municipis catalans
El virrei, duc d’Alcalà, es proposa cobrar els quints a Barcelona i inicia un greu conflicte amb els municipis catalans
encadenament
Cinematografia
Recurs del llenguatge cinematogràfic que consisteix en la desaparició gradual d’una imatge i l’aparició, també gradual, damunt la primera d’una altra imatge diferent.
Durant alguns segons es produeix una sobreimpressió, que acaba en cobrar plena entitat la nova imatge i desaparèixer totalment l’anterior
cenyir
Transports
Navegar rebent el vent en una direcció que forma un angle de sis quartes o menys amb la proa.
En els vaixells d’aparell rodó cal bracejar tant com sigui possible cap a sotavent En els vaixells proveïts de veles de ganivet, cal cobrar, com més millor, l’escota de la bermudiana o de l’aurica
violari
Dret civil
Contracte aleatori peculiar del dret civil català, que atorga el dret de percebre periòdicament una pensió en diners durant la vida d’una o dues persones, en canvi del lliurament d’un capital, que el qui el rep sol assegurar amb hipoteca.
L’obligació de pagar la pensió és redimible, i és freqüent pactar que es pagui per terminis anticipats Si es pacta la pensió per tota la vida de dues persones, la sobrevivent pot cobrar la pensió sencera
debitori
Història del dret
Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament.
En general, l’escriptura no estipulava cap interès, perquè el prestador el retirava del capital a l’acte de lliurament dels diners Aquesta forma de préstec era utilitzada per tal d’evitar la prohibició eclesiàstica de cobrar interès pels préstecs