Resultats de la cerca

Fou un dels primers a posar en pràctica la concepció anatomoclínica de la malaltia, introduïda per Bichat Cal remarcar, entre els seus treballs, l' Essai sur les maladies et les lésions organiques du coeur et des gros vaisseaux 1806

El 1748 es casà amb lady Stafford Escriví una sèrie de contes lleugers, gènere de moda aleshores és autor de Lettres de la Marquise de au comte de 1734 , Les Égarements du coeur et de l’esprit 1736 i Le Sopha 1745

Influïda per VHugo, escriví llibres de poesia Le coeur innombrable 1901 L’ombre des jours , 1902 Les vivants et les morts , 1913, novelles de caràcter líric i accent romàntic La nouvelle espérance , 1903 Le visage émerveillé , 1904 La domination , 1905, amb elements autobiogràfics, i Le livre de ma vie , 1932 Fou membre de l’Académie Française

S'inicià amb els thrillers com Classe tous risques 1960 i L’arme à gauche 1965 posteriorment realitzà Les choses de la vie 1970, Max et les ferrailleurs 1971, Mado 1976, Une histoire simple 1979, Un mauvais fils 1980, Garçon 1983, Quelques jours avec moi 1987, Un coeur en hiver 1992, Nelly et monsieur Arnaud 1995, premi César millor director, etc

Fou director literari de “La Croix” 1934-55 Publicà poesia Au-delà de moi-même , 1938 Mystère apprivoisé , 1943 Quatre éléments , 1962 Corps à coeur , 1982, etc, crítica literària Présence de Bernanos , 1947 Saint-Exupéry , 1956, etc i novella religiosa Charges d’âmes , 1949-54 Le bonheur et le salut , 1960-61 L’apostat , 1968 Le loup meurt en silence , 1984, etc

Estudià a Roma, on conegué l’òpera italiana El 1766 anà a Ginebra i el 1767 a París, on combinà l’estil italià i el francès en òperes còmiques d’èxit Le Huron 1768, Lucile 1769, Zémire et Azor 1773, L’amant jaloux 1778, Ricard Coeur de Lion 1784, Guillaume Tell 1791, etc Escriví també quartets, simfonies i un concert per a flauta i orquestra Escriví unes Mémoires 1789-97

És un dels representants més coneguts d’un tipus de poesia experimental a la recerca de sistemes de comunicació i de veritat per mitjà d’una visió tan subjectiva que sembla prolongar els intents del dadaisme Entre altres obres és autor de Provisoires amants des nègres 1962, Paysages en deux 1963 Les lignes de la prose 1963, Comme 1965, Stanze 1973, L’amour 1982, Fragments du coeur 1984, etc Ha publicat també assaigs sobre art

Més que per les comèdies Coeur à gauche 1929, Un ange passe 1943, etc, és conegut per les seves interpretacions teatrals en obres d’Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh i altres dramaturgs francesos Debutà al cinema l’any 1925 i hi destacà pels films amb Marcel Carné Quai des brumes , 1938, René Clair Porte des Lilas , 1957 i Georges Franju La tête contre les murs , 1953, i Les yeux sans visage , 1959

Des de la seva primera novella, Lady Black 1971, el tema de l’homosexualitat fou una constant en la seva obra Evolène 1972, Les loukoums 1973, Le coeur qui cogne 1973, Killer 1975, Kurwenal 1977, Je vis où je m'attache 1978, Portrait de Julien devant la fenêtre 1979, Le jardin d’acclimatation 1980, premi Goncourt, Romances sans paroles 1983 i L’espérance de beaux voyages 1984-85 Publicà també tres volums de Théâtre 1974-75, 1976 i 1981

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994