Resultats de la cerca

L’organitza l’Ajuntament de Salou i l’empresa Win Sports Factory Les cinc primeres edicions es disputaren sota el format d’esprint i la del 2008 coincidí amb el Campionat de Catalunya El 2011, la prova es transformà en ironman 3800 m nedant, 180 km en bicicleta i 42,195 km de cursa a peu, que fou guanyat pel suís Olivier Marceau i la francesa Alexandra Louison

Es graduà el 1961 a la Universitat d’Adelaide Exercí la medicina i feu treball de recerca al Royal Melbourne Hospital 1964-68 i posteriorment 1968-99 al Royal Perth Hospital, on coincidí amb Barry J Marshall , amb el qual identificà el bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal Per aquesta descoberta els fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 2005

Fou president del Gimnàstic de Tarragona entre el 1966 i el 1974 Durant el seu mandat el Nàstic inaugurà el Nou Estadi el 2 de febrer de 1972 La temporada 1971-72, el Nàstic ascendí a segona divisió Aquest fet coincidí amb la inauguració de les installacions de la Budellera L’equip es mantingué quatre temporades a la divisió d’argent El club augmentà el nombre de socis Dimití el 1974

S’inicià al CE Volley Lleida, on coincidí amb el seu germà Jordi Jugant en la posició de lliure, aconseguí la Lliga FEV i l’ascens a la Superlliga 2004 El 2005 passà al FC Barcelona, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria estatal 2008 i la Copa Príncep d’Astúries 2008 Abandonà el club el 2011 Fou internacional amb la selecció espanyola i també formà part de la selecció catalana

L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials La seva tasca d’inspecció 1635-36 coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640

Formada cinematogràficament al Màster de Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra UPF de Barcelona, debutà en el llargmetratge amb el documental El cielo gira 2004, una pellícula sobre l’ocàs del món rural rodada al seu poble natal, Aldealseñor, guanyadora de diversos premis Posteriorment dirigí Mercado de futuros 2011, un documental sobre la despersonalització dels espais urbans i el mercat immobiliari que coincidí amb l’esclat de la crisi econòmica global

Pioner de l’escultura esportiva a l’Estat espanyol, es formà a Madrid i a París Influït pel Noucentisme i els corrents d’avantguarda, fou seguidor de la Nova objectivitat  i sobresortí com a ferm defensor de la talla directa sobre pedra, una tècnica que en aquell moment era símbol de modernitat El 1919, es traslladà a Madrid i ingressà a l’Academia de San Fernando, en la qual coincidí, entre d’altres, amb Salvador Dalí El 1925 i el 1927, viatjà a París, on conegué directament les obres d’Aristides Maillol, François-Auguste Rodin i Antoine Bourdelle, així com l’escultura arcaica del Museu del…

Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…

Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566