Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Museu d’Art de la Pell
Museu
Centre museístic inaugurat a Vic (Osona), a l’edifici de l’antic Convent del Carme, el 30 de març de 1996.
Aplega la collecció d’un miler d’objectes fets amb pell que han estat recopilats arreu del món per l’adober Andreu Colomer i Munmany El museu se centra en el valor artístic de les peces, que són presentades al públic seguint un criteri de respecte a la idea del colleccionisme S'hi exposen baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles, màscares, etc, tot i que destaquen les caixes recobertes de cordovà i els revestiments de paret de guadamassil Funciona mitjançant un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Vic
Associació Numismàtica Espanyola
Associació d’àmbit internacional, de col·leccionistes, estudiosos i afeccionats a la numismàtica.
Fundada a Barcelona el 27 de març del 1955 Té per objectiu fomentar el colleccionisme i les diferentes branques de la ciència numismàtica, en el seu sentit més ampli monedes, medalles, paper moneda, etc Publica la revista Gaceta Numismática Anualment atorga els premis Javier Conde Garriga, al millor llibre sobre numismàtica, i l’Excellent al Mèrit Numismàtic, a la institució o persona destacada en l’àmbit de la numismàtica També celebra cada any la Setmana Nacional de Numismàtica —dins la qual organitza conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona “Trobades d’Estudis sobre la Moneda…
Raimon Sudre
Escultura
Escultor.
Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París amb JAJFalguière i AMercier Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l' Àliga esclafada ambdós a Perpinyà, el Mausoleu Zacaries Astruc cementiri de Montparnasse, a París, la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa, etc També conreà molt el retrat…
Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona
Entitat que aplega els afeccionats a l’estudi i al col·leccionisme filatèlic i numismàtic.
Fou creat a Barcelona l’any 1925 Disposa d’una biblioteca especialitzada Els anys 1952 i 1963 organitzà dues grans exposicions de moneda catalana L’any 1971 inicià la publicació d' Acta Numismàtica , que fou cedida en crear-se la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics el 1979
Josep Reynés i Gurguí
Escultura
Escultor.
Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu germà Antoni…
autògraf
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Signatura autògrafa.
En els documents les signatures autògrafes apareixen ja al s III en els papirs d’Egipte, i continuen, també a l’Occident, fins al s VII Després, en disminuir les persones que sabien d’escriure, el noms eren escrits pels notaris l’autor i els testimonis només hi afegien una creu, un punt o un petit signe autògraf L’interès per recollir manuscrits i autògrafs de persones insignes data ja de l’època clàssica i és esmentat concretament per Plini el Jove La collecció d’autògrafs en forma d’àlbum sorgí primerament a Alemanya al s XVII entre persones universitàries, sota el nom d' Album amicorum,…
art popular
art popular Figura femenina de fusta tallada de (cultura fang, Guinea)
© Fototeca.cat
Art
Denominació aplicada a determinats objectes realitzats, en general anònimament, per estaments no dominants d’una societat, amb finalitats principalment decoratives, magicoreligioses o utilitàries, i sovint amb materials simples.
Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i procediments en són…
Amadeu Gabino
Escultura
Escultor, fill de l’escultor Alfons Gabino.
Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa metàllica…
Antoni Baró i Armengol
Esport general
Dirigent esportiu.
Llicenciat en dret mercantil per la Universitat de Barcelona, l’èxit professional li permeté desenvolupar l’afició pel colleccionisme d’art, una de les seves grans passions juntament amb el futbol L’any 1972 s’incorporà a la junta del RCE Espanyol, que presidia Manuel Meler El 1973 fou nomenat tresorer i, l’any següent, vicepresident El 1982 accedí a la presidència, des d’on visqué una de les etapes més brillants de l’equip Durant el seu mandat, el club doblà el nombre de socis, que arribà a uns 20000 L’estiu del 1986 fitxà Xabier Clemente com a entrenador, que conduí l’equip al tercer lloc…
,
obra d’art
Art
Resultat de l’aplicació d’una activitat artística; l’objecte produït.
L’obra d’art, vàlida ja com a fet cultural en l’època grega clàssica, començà en l’etapa hellenística a ésser objecte de colleccionisme per part de la nova classe mitjana enriquida i, sobretot, per la de les noves monarquies l’afany de formar colleccions sistemàtiques on no manquessin representacions de cap tendència fonamental —autèntics museus— donà origen a la producció gairebé industrial de còpies d’obres d’art i a la iniciació d’un actiu comerç A Roma, l’obra d’art, formalment hellenística, tingué, en canvi, un caràcter molt més utilitari als països dominats era gairebé una ensenya…