Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Col·legiata de Sant Bonaventura de Barcelona
Antic col·legi de franciscans observants de Barcelona, situat a la Rambla, prop del carrer de la Unió, al solar de l’Hotel Orient.
El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona L’església fou beneïda el 1634 i el collegi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764 Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia, i ben aviat…
Pintures murals de la col·legiata d’Àger
Pintures murals de la collegiata d’Àger
Sant Vicenç del Castell de Cardona
El monestir de Cardona
© Fototeca.cat
Església
Església canonical del municipi de Cardona (Bages), dins el clos del castell de Cardona.
Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…
Treballs de l’escultor Joan B. Borja a la col·legiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria
Treballs de l’escultor Joan B Borja a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant i a l’església parroquial de Santa Maria, de la mateixa ciutat
Albelda

La col·legiata d’Albelda
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera i el Segrià.
S'estén per la zona oriental de la serra de la Gessa i, al S, per la plana meridional de la Llitera Aquestes terres planes són regades amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya i de les seves desviacions séquia de la Magdalena El 1972 hi havia 3233 ha censades el 62,5% del terme de les quals és conreat el 71%, majoritàriament pels mateixos propietaris Els conreus principals són el de cereals ordi i blat i el d’arbres fruiters pomers, presseguers, perers La ramaderia porcins i ovins i l’aviram completen les activitats econòmiques A la zona més muntanyosa hi ha una gran finca de propietat comunal…
Santillana
La col·legiata romànica de Santillana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, situat a la costa cantàbrica.
Situat a la costa cantàbrica, és centre agrícola i ramader Conrea cereals i llegums Bosc d’eucaliptus Constitueix un notable conjunt arquitectònic, declarat monument nacional, amb diversos palaus i cases senyorials la dels Estrada, la dels Peredo, la dels Tagle, etc, esglésies la de Las Clarisas, la de Regina Coeli, etc, i la Collegiata, romànica, de la fi del segle XIII l’origen de la qual fou un monestir del segle IX, de tres naus, transsepte, tres absis semicirculars i volta d’encreuament d’ogives El claustre, una galeria del qual és moderna, té els capitells treballats
Alquézar

Col·legiata d’Alquézar
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la zona de transició entre Sobrarb i el Somontano, accidentada pels darrers contraforts del Pirineu i drenada pel riu Vero.
L’oli, el vi i les ametlles són els principals productes agrícoles Des dels anys vuitanta és un important centre turístic a l’estiu, gràcies al riu Vero És situada al peu d’una gran roca espadada coronada per un antic castell, després monestir d’Alquézar Santa Maria d’Alquézar Era una canonja augustiniana establerta al final del segle XI Enclavada en una zona disputada pels bisbes d’Osca i de Roda de Ribagorça, a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa i de la reorganització de la seva diòcesi, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, príncep d’Aragó, adjudicà a la llunyana…
monestir de Sant Pau de Fenollet

Monestir de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)
© Maria Moncal
Abadia
Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda).
S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…