Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural Estudià sobretot els coleòpters, en particular els dels gèneres Cychrus, Carabus i Calosoma , dels quals aplegà una important collecció

Es caracteritzen per presentar el cos en forma de barca capgirada, ulls grossos, antenes d’onze artells, èlitres que cobreixen completament l’abdomen i potes amb artells en forma de paletes, la qual cosa, juntament amb la forma del cos, els permet de desplaçar-se molt fàcilment dins l’aigua Són de colors foscs i habiten en rius, basses o llacs d’aigua dolça o salabrosa, rics en vegetació Només surten de l’aigua i volen quan la bassa és seca o les nits de primavera i tardor Són estrictament carnívors i molt voraços La distribució és cosmopolita Entre els principals gèneres cal esmentar …

L’eruga és mòbil, la nimfa representa una forma de repòs i l’adult, que no creix, és totalment diferent de la larva quan surt de l’ou Són holometàbols els dípters, els lepidòpters, els coleòpters, etc Hom els anomena també endopterigots

El barrinador de l’arròs és el cràmbid Chilo phragmitella el de la carxofa, el noctúid Gortyna xanthenes el del blat de moro s’aplica a dues espècies Sesamia nonagrioides noctúid i Ostrinia nubilalis cràmbid El de la fusta pot ésser el còssid Zeuzera pyrina , però també alguns coleòpters de la família dels cerambícids, a part d’altres insectes

Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa

En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La pollinització pel vent…

Descens a un avenc per a la recollida de mostres d’organismes hipogeus La bioespeleologia requereix l’ús de tècniques de progressió vertical i no està exempta de certs riscos M Teresa Escoll Els organismes hipogeus dels Països Catalans són bàsicament invertebrats Hi són representats bona part dels grups turbellaris, gastròpodes, oligoquets, aràcnids, crustacis, diplòpodes, quilòpodes i símfils, però el conjunt de tàxons més nombrós pertany als hexàpodes, entre els quals destaquen els collèmbols, els diplurs, els ortòpters i, sobretot, els coleòpters Uns altres grups presenten…

S’inicià en l’espeleologia l’any 1960 i des del 1961 és soci de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Ha visitat més de 2000 cavitats, especialment a Catalunya, però també a Europa, l’Amèrica del Sud i el nord d’Àfrica Treballà al Museu de Zoologia de Barcelona com a conservador tècnic d’entomologia al costat del doctor Francesc Espanyol, iniciador de la bioespeleologia a Espanya Ha centrat la seva recerca en diverses famílies de coleòpters cavernícoles especialment la catopidae i ha realitzat nombroses publicacions sobre noves espècies dels…