Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
susceptància
Electrònica i informàtica
En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector admitància.
És el quocient entre la component del corrent en quadratura amb la tensió i aquesta tensió Hom la representa amb el símbol B
reactància
Electrònica i informàtica
En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector impedància.
És el quocient entre la component de la tensió en quadratura amb el corrent i la intensitat d’aquest corrent Hom la representa amb el símbol X La reactància pot ésser capacitativa deguda a una capacitat C i que val X c = 1/jωC o inductiva deguda a una autoinducció L i que val X 2 = jωL
solut
Química
Aquell component d’una solució que hom considera dissolt en l’altre, anomenat dissolvent
.
Generalment, hom considera com a solut el component minoritari
angle de polarització
A la figura de l’esquerra, la llum incident només té component paral·lela al pla d’incidència (fletxes), de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , no hi ha llum reflectida; a la figura de la dreta, la llum incident té component paral·lela (fletxes) i component perpendicular (punts) al pla d’incidència, de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , la llum reflectida no és nul·la, ja que conté la component perpendicular (punts) al pla d’incidència
© fototeca.cat
Física
Angle amb què ha d’incidir un raig de llum sobre una superfície separadora de dos medis d’índexs de refracció n
i n´
per tal que en la llum reflectida no hi hagi component paral·lela al pla d’incidència.
Segons les fórmules de Fresnel, l’angle de polarització φ π satisfà φ π + φ´ p = 90°, essent φ´ p el corresponent angle de refracció D’acord amb la llei de la refracció resulta que tg φ π = n´/n llei de Brewster, fórmula que dóna el valor de φ π , i que el raig reflectit i el refractat són perpendiculars entre ells
moment d’un vector respecte a una recta
Física
Donats un vector i una recta, component segons la recta del moment del vector respecte a un punt qualsevol de la recta.
Pot ésser demostrat que aquesta component no depèn del punt de la recta escollit En el cas que el vector representi una força, hom parla del moment de la força respecte a la recta Si, en comptes d’un únic vector, hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte a la recta la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte a la recta
coulombimetria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la mesura de la quantitat d’electricitat necessària per a convertir quantitativament, per electròlisi, un component de la substància problema en una altra substància.
La quantitat de component és calculada per les lleis clàssiques de Faraday, però cal garantir que el rendiment de corrent en el procés electròdic sigui del 100% La transferència d’electrons entre l’elèctrode i el component problema pot tenir lloc directament o indirectament, mitjançant un reactiu generat electrolíticament que reaccioni quantitativament amb la substància problema El procediment rep aleshores el nom impropi de volumetria conductimètrica La coulombimetria és practicada segons dues tècniques diferents a potencial controlat a un valor adequat perquè reaccioni només l…
tumor fil·loide
Patologia humana
Tumor de la glàndula mamària que presenta un patró cel·lular de predomini de cèl·lules epitelials i un component menor de teixit connectiu del voltant dels conductes galactòfors.
Té un creixement molt ràpid i pot ser benigne o maligne en funció de les alteracions cellulars del component connectiu Quan és maligne es pot anomenar cistosarcoma filloide En qualsevol cas, el tractament és l’extirpació completa del tumor En cas de malignitat triga molt a provocar metàstasi i, per tant, l’extirpació quirúrgica implica un bon pronòstic
andesina
Mineralogia i petrografia
Mineral mixt del grup dels feldespats; pertany a la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, de la qual és el component mitjà, amb el 50% d’albita i el 50% d’anortita.
La fórmula és Cristallitza en el sistema triclínic, i forma cristalls de color blanc, gris o verd Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,65 Només es troba com a component de les roques endògenes i en algunes pegmatites i traquites
circulació general atmosfèrica
L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…
escola de Pont-Aven
La petició , del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903), component de l’escola de Pont-Aven
© Corel Professional Photos
Grup d’artistes format al poble bretó del mateix nom i a l’estació balneària propera de Le Pouldu al darrer quart del s XIX.
En fou el membre principal Paul Gauguin —abans del seu exili voluntari de la civilització occidental—, tot i que les seves troballes plàstiques, concretades en el sintetisme , foren reivindicades com a pròpies per Émile Bernard, un altre membre del grup Entre altres integrants hi havia també Émile Schuffenecker, Louis Anquetin, Charles Laval, Cuno Amiet, Henri Moret i Paul Sérusier, que portà la influència de Pont-Aven al nou grup dels nabís Un nombre representatiu de membres de l’escola es manifestaren conjuntament el 1889 al cafè Volpini del Champ de Mars de París en l’exposició dita d’…