Resultats de la cerca
Es mostren 1564 resultats
Ramesseum

Aspecte del temple de Ramesseum
© Corel / Fototeca.cat
Temple
Temple funerari de Ramsès II situat a la vora oest del Nil, davant Luxor, conservat actualment en molt mal estat.
Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès II i un…
Espluga de Serra

Vista del poble d’Espluga de Serra
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia, a 1 196 m alt..
L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'…
marquesat de Rupit
Història
Títol senyorial concedit el 1681 a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils.
Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera Comprenia els actuals termes de Rupit, Susqueda i Pruit llevat de Sant Llorenç Dosmunts La baronia de Rupit formà part inicialment del terme del castell de Fàbregues , dividit al s XI en els de Rupit que comprenia les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, la de Pruit i la de Sant Miquel de Rupit i el de Fornils amb Sacalm, Susqueda i el Far reunificats els dos termes al s XIV, s’anomenaren de Rupit i Fornils El domini del lloc passà dels Cardona…
prosimis
Zoologia
Grup que antigament comprenia tots els primats no antropomorfs.
Aquest grup, format per simis primitius però sense parentiu filogenètic, avui ha perdut categoria taxonòmica i ha estat dividit en dos subordres, el dels lemuriformes i el dels tarsiformes
castell d’Ocaive
Castell
Antic castell del municipi de Pedreguer (Marina Alta), situat al S de la vila, al vessant oriental de la serra del castellet d’Aixa.
Antiga alqueria islàmica, el seu terme comprenia diverses alqueries
imperium
Història
A l’antiga Roma, poder de comandament del més alt magistrat (cònsol, pretor, dictador, etc).
L' imperium comprenia el poder militar, civil i judicial
Santa Linya
Vista del poble de Santa Linya
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de les Avellanes i Santa Linya, Noguera.
És situat a l’esquerra del barranc de Sant Miquel afluent de la Noguera Pallaresa, al peu d’un turó 595 m alt on s’alçava l’antic castell de Santa Linya , el terme del qual comprenia al segle XIII els de Privà, Vilanova de les Avellanes, les Avellanes, Moragues, Estardit, Montclús i Castellnou El lloc potser d’origen romà i l’església de Santa Maria són esmentats el 1036, que Ermengol II concedí carta de poblament, revalidada a la fi del segle XIII En tingué el domini el comtat d’Urgell vers el 1270 fou del vescomte de Cardona, i passà posteriorment al marquesat de Camarasa i al monestir de…
signífer
Història
Portaestendard romà.
Aquest nom genèric comprenia els aquilífers, els portadors d’imatges, etc
micrococcals
Biologia
Nom donat a un ordre de bacteris segons la classificació de Prevot de l’any 1948.
Actualment els bacteris que comprenia aquest ordre són classificats dins els eubacterials
il·liri
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües indoeuropees documentades en unes quantes inscripcions, molt curtes, que forneixen unes dades molt escasses per a llur estudi i coneixença completa.
L’illiri comprenia les llengües dels vènets, dels messapis i, potser, dels filisteus