Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
liofilitzador
Química
Aparell emprat per a dur a terme la liofilització.
Consta de quatre parts generals la cambra seca, el condensador, el sistema de buit i el compressor de fred La cambra seca és el lloc on hom colloca la substància a liofilitzar té una gran superfície, i consta de diferents compartiments superposats, on el tancament és hermètic En el condensador , que comunica amb la cambra, es condensen els vapors procedents de la sublimació de la substància hom el manté a una temperatura més baixa que la cambra seca El sistema de buit i el compressor , que són les parts més importants, produeixen el buit i els canvis de calor…
alimentació
Tecnologia
Forniment, a un motor de combustió interna, de l’aire i del combustible necessaris per al seu funcionament.
En els motors de cicle Otto els d’encesa per guspira l’alimentació pot ésser per la simple aspiració mecànica —realitzada pels pistons en desplaçar-se al llarg del cilindre— d’una mescla aire-combustible prèviament dosificada en el carburador o bé per la injecció del combustible dins el canal d’aspiració —arran de les vàlvules— o directament dins la cambra de combustió, plena de l’aire aspirat pels pistons o també per la càrrega forçada d’aire dins el cilindre —mitjançant compressor o turbocompressor — i posterior injecció del combustible En els motors de cicle dièsel l’…
martell pneumàtic
Martell pneumàtic
© Fototeca
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Màquina de percussió, de funcionament pneumàtic, emprada en treballs de mineria i en obres públiques.
És alimentat per un compressor d’aire mitjançant un tub flexible
compressió
Tecnologia
Temps del cicle del motor en els motors alternatius, en el qual el pistó comprimeix la mescla (motors d’encesa per guspira) o l’aire (motors d’encesa per compressió).
En els turboreactors, la compressió de l’aire és feta per un compressor centrífug
Jean-Louis Petit
Cirurgià francès.
Perfeccionà els mètodes utilitzats al seu temps per a fer amputacions i fou el primer que tractà les afeccions de l’oïda obrint quirúrgicament l’apòfisi mastoide Inventà el torniquet compressor Gaudí d’un enorme prestigi a la seva època Deixà incomplet un Traité de Chirurgie
limitador
Electroacústica
Radiotècnia
Dispositiu o circuit electrònic destinat a evitar que un senyal (corresponent a un so, a una imatge de televisió, etc) sobrepassi un nivell determinat, la qual cosa provocaria un funcionament incorrecte dels circuits o aparells de les etapes posteriors.
Basat en el mateix principi de funcionament que el compressor, se'n diferencia perquè, mentre que aquest actua d’una manera progressiva, el limitador ho fa bruscament quan el nivell del senyal comença a ésser massa alt Els limitadors són emprats en els sistemes d’enregistrament de so, en els receptors de FM, en el radar, etc
màquina frigorífica

Esquema de funcionament d’una màquina frigorífica de compressió (esquerra) i d’una d’absorció (dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina apta per a produir fred, generalment mitjançant l’evaporació d’un líquid.
Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat de vapor no…
martell pneumàtic
Tecnologia
Mall autocompressor en el qual l’aire comprimit produeix l’elevació de la massa mòbil i durant la seva caiguda hi afegeix una certa energia.
N'hi ha d’alimentats per una font d’aire comprimit, mentre que d’altres produeixen ells mateixos l’aire comprimit, mitjançant un cilindre que fa de compressor alimentat per un motor elèctric o d’una politja d’embarrat El pes de la massa pot variar entre 50 i 200 kg, i la velocitat, entre 70 i 200 cops per minut
dinàmica
Electroacústica
Relació entre els nivells màxim i mínim d’una magnitud electroacústica, generalment, el nivell de so d’un fragment musical o d’un conjunt de sons, paraules, etc.
És corrent de mesurar-la en dB Per exemple, una composició per a una gran orquestra pot tenir una dinàmica de 80 dB En un magnetòfon es pot arribar a 60 dB, en un disc normal, a 45 dB —per a la qual cosa cal reduir els 80 dB a 40 o 50 dB mitjançant circuits especials compressor—, mentre que en un disc compacte pot ésser reproduïda enterament