Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
regne

Els regnes biogeogràfics
Biologia
Divisió biogeogràfica principal, que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna.
Els regnes florístics comunament admesos són els següents antàrtic, australopapú o australià, capenc, holàrtic, neotropical i paleotropical Sovint hom limita el concepte de regne a la flora, i aleshores cal parlar de regne florístic
sublimació
Psicologia
Procés inconscient de l’ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores (ciència, art, etc).
Segons la teoria psicoanalítica posterior al segon decenni del s XX, la sublimació és un mecanisme de defensa que canalitza els impulsos reprimits per la societat dins unes vies més comunament apreciades i acceptades
fritil·lària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, que comprèn unes 100 espècies.
Presenten fulles alternes o verticillades, primes i sèssils Fan flors solitàries o, més correntment, agrupades en raïm o umbella, penjants, campanulades, comunament de colors vius Moltes d’aquestes plantes són conreades en jardineria, sobretot la corona imperial
Daniel Seghers
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de Bruegel de Velours i de PPRubens Ingressà a la Companyia de Jesús 1614 Conreà la pintura de flors, comunament garlandes, que emmarquen motius religiosos o retrats fets per altres artistes Hom pot parlar d’artesania més que no pas de creativitat
antena Yagi

Antena Yagi col·lectiva emprada en televisió com a receptora de senyals en VHF i UHF
© Fototeca.cat
Antena que consta d’un dipol plegat al qual hom ha afegit elements passius, que poden ésser directors o reflectors, paral·lels i, respectivament, al davant o al darrere del dipol.
La missió dels elements passius és d’augmentar la directivitat de l’antena i d’acréixer el guany en la direcció de l’emissora i disminuir-lo en les altres direccions d’on podrien provenir pertorbacions o interferències És l’antena més comunament utilitzada per a la recepció dels senyals de televisió
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
mètode de les traces de fissió
Geologia
Mètode de datació basat en la determinació de la relació entre la densitat de traces de fissió espontània i la de traces de fissió induïda per bombardeig de neutrons.
Les traces de fissió són marques en els minerals produïdes per la fissió espontània de l’urani-238 Els minerals comunament utilitzats per a datar amb aquest mètode són l’apatita i el zircó Serveix per a datar el moment en què la roca ha passat per un determinat interval de temperatura durant la seva exhumació
xarxa de nova generació
Electrònica i informàtica
Terme emprat per a descriure algunes evolucions arquitectòniques de les xarxes de telecomunicació tan troncals com d’accés.
Generalment, una NGN implica que una xarxa transporti tota la informació i proporcioni accés a serveis veu, dades, i tot tipus de continguts com el vídeo a través de l’encapsulament en les dades en paquets, tal com fa internet actualment Les xarxes NGN fan servir comunament Internet Protocol per a homogeneïtzar l’accés als serveis oferts
arrel d’una equació
Matemàtiques
Valor de la quantitat desconeguda que satisfà l’equació.
És anomenada també solució o zero de l’equació Per exemple, en l’equació el valor 1 és una arrel, car en substituir x per 1 el membre de l’esquerra s’anulla Hom empra el mot arrel, car les solucions de les equacions de grau baix, llevat de les de primer grau, es resolen comunament emprant radicals
fitoquímic
Química
Qualsevol de les substàncies químiques que es formen en el metabolisme secundari de les plantes.
Són les responsables del color i les propietats organolèptiques dels vegetals, i també tenen una funció de defensa Pertanyen als grups dels terpens, fenols, tiols i liganans Més comunament, el terme es fa servir per a designar aquelles substàncies químiques vegetals que tenen activitat biològica Sovint acompanyen els aliments vegetals sense ser nutrients Es prenen amb aliments, diferents preparats de plantes medicinals o complements alimentosos