Resultats de la cerca
Es mostren 829 resultats
annals
Història
Exposició de fets històrics concrets, en forma breu i seguint un ordre estrictament cronològic.
Uns dels més antics annals coneguts procedeixen de la biblioteca d’Assurbanipal Foren també emprats a Grècia i a Roma, i de l’antiguitat es transmeteren a l’edat mitjana a través dels pares de l’Església, sobretot d’Eusebi de Cesarea, l’obra del qual - una crònica eclesiàstica des de la creació fins al 325 dC - fou traduïda al llatí i perllongada fins el 378 per Jeroni i, posteriorment, fins el 469, per Pròsper d’Aquitània i Idaci A l’alta edat mitjana, la referència cronològica fou donada per les taules pasquals, illustrades amb breus notícies de fets diversos successions de prínceps, bisbes…
taxació
Economia
Fixació per part de l’estat dels preus màxims i mínims d’uns productes determinats amb l’objectiu d’eliminar les tensions que en condicions anòmales afecten el mercat.
La taxació es troba amb diversos problemes, com la determinació dels preus concrets i la possible creació d’un mercat parallel, anomenat negre
filasteris
Biologia
Grup taxonòmic d’eucaris unicel·lulars emparentats amb els animals i els coanoflagel·lats.
Comprèn dos grups molt concrets d’organismes opistoconts els uns s’alimenten de bacteris i els altres són paràsits i viuen a l’hemolimfa del cargol Biomphalaria glabrata
concret | concreta
Lògica
Dit d’un terme que designa un subjecte real, i no una qualitat o una relació en si mateixa.
S'oposa a abstracte Equival a específic, particular En la lògica lulliana, els concrets són les tres modalitats agent, acte i pacient que integren una propietat abstracta completa
revisió de vida
Cristianisme
Mètode emprat per l’Acció Catòlica, els Cursets de Cristiandat i altres moviments catòlics moderns d’espiritualitat i d’apostolat i consistent a posar en comú la pròpia experiència personal i apostòlica per tal d’examinar, a la llum de la fe i de l’evangeli, la conducta i els compromisos dels militants o membres del corresponent grup de revisió de vida, sota l’assistència d’un consiliari com a representant oficial de l’Església, i per orientar millor llur activitat futura.
Entre els sistemes concrets més emprats en la revisió de vida cal esmentar el de tipus d’enquesta, estructurat segons el triple aspecte de veure , de jutjar i d' actuar
etiqueta ecològica
Ecologia
Etiqueta que certifica l’adequació d’un producte a les normes ambientals fixades.
Utilitzada sovint d’una manera purament propagandística, ha estat estandarditzada per la Unió Europea i s’implanta progressivament en productes i sectors concrets Els governs també poden utilitzar altres distintius de qualitat ambiental
llum
Electrònica i informàtica
Aparell d’il·luminació destinat a repartir, filtrar o transformar la llum de les làmpades, i que comprèn, a més, tots els elements necessaris per a fixar i protegir les dites làmpades, ultra els dispositius de connexió al circuit d’alimentació.
Segons llur constitució, forma, destinació, etc, els llums poden ésser de diferents tipus, que hom designa genèricament com a llums de sostre, de peu, de taula, de paret, etc, bé que correntment reben diversos noms concrets, com aranya, aplic, globus, canelobre, fanal, projector, focus , etc
màquina
Tecnologia
Oficis manuals
Nom genèric de diferents aparells, estris, etc, emprats en oficis diversos, treballs manuals, a la llar, etc.
Reben noms concrets segons llur ús o objecte, com ara màquina d’afaitar, màquina de cosir, màquina de rentar, màquina d’escriure, màquina de retratar, màquina de calcular, màquina de picar carn, màquina de tallar embotits, màquina de fer xurros, màquina de segar, màquina d’imprimir, etc
xip d’ADN
Biologia
Graella ordenada d’oligonucleòtids o fragments micromètrics d’ADN fixats sobre una superfície de vidre.
S'empren per a determinar variacions en la seqüència de gens coneguts i per a analitzar l’expressió de gens en cèllules i teixits concrets En ambdós casos es detecta la hibridació del gen o gens a analitzar amb els fragments d’ADN presents en el xip
Teodor Asensio Rovira
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja 1949-56 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1956-59 de Barcelona Derivà de l’academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets Formà grup amb els pintors Maas i Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics