Resultats de la cerca

Es proclamà campió de Catalunya en categoria individual 1992 i dos anys més tard en categoria de dobles, fent parella amb Juan Carlos Báguena 1994 Com a tennista professional, participà en tres proves del circuit de l’ATP 1992

A divuit anys, després de guanyar el Trofeu Fi d’Estiu per a nedadors no federats, ingressà al Club Natació Barcelona Velocista, es proclamà campió absolut de Catalunya de 100 m lliure 1951 i de 200 m lliure 1952, i el 1951 establí els rècords català i estatal de 50 m lliure dos cops i 100 m lliure dos cops més, i fou el primer nedador estatal a baixar dels 59 s en aquesta última distància Bandy Zolyomy el reclutà per al waterpolo i amb l’equip del CNB fou quatre cops campió d’Espanya de primera divisió 1950, 1952, 1953, 1954 i, amb la selecció estatal, campió dels Jocs Mediterranis d’…

Especialitzat en basquetbol, s’inicià el 1953 a Ràdio Unió i més tard passà a Ràdio Joventut Juntament amb altres periodistes i aficionats al bàsquet, fundà Rebote, solamente baloncesto , primera revista especialitzada en bàsquet que s’edità a Barcelona 1960-78 Fou redactor del diari Dicen des de la seva creació fins a la seva desaparició 1952-86 Collaborà en diferents pàgines d’internet especialitzades en bàsquet És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Historia de la selección española de baloncesto , Historia de los Mundiales de baloncesto 1987, 70 años de baloncesto en…

Membre del Club Botxes Canet, guanyà el Campionat d’Espanya de tir juvenil 1994 Posterior-ment, ha aconseguit, juntament amb Daniel Guillem, cinc campionats consecutius d’Espanya absoluts per parelles 2007-11 També ha participat en Campionats del Món i d’Europa juvenils i absoluts amb la selecció espanyola

Inicià la seva tasca novellística amb Contubernio catro de Tomé S 1978 i Come e bebe que o barco é do amo 1978, però fou a partir de Breixo 1981, Memoria de Noa 1982 i, sobretot, de Xa vai o Griffon no vento 1984, Premio Nacional de Literatura 1986 que es consagrà com una de les figures més destacades de la narrativa gallega Posteriorment, publicà, entre d’altres, Los otros días 1991, premi Nadal, en castellà, Sempre me matan 1995, O fácil que é matar 1998, Azul cobalto 2001, Memoria dun soldado 2002 i Romasanta Memoria incerta do home lobo 2004 i els contes A casa de adara 1996 i l’obra de…

La seva poesia té un caràcter íntim amb un fons surrealista molt aconseguit Júbilos 1934, llibre de poemes, meresqué l’elogi de Juan Ramón Jiménez Seguiren Pasión del verbo 1944, Ansia de la gracia 1945, Mujer sin edén 1947, Derribado arcángel 1960, Jagur puro inmarchito 1963, A este lado de la eternidad 1970, poemari amorós de profund sentiment, i Corrosión 1975 També publicà contes i assaig El pensamiento teórico-práctico de los formadores , 1995 Fou la primera dona elegida membre de la Real Academia Española de la Lengua 1978 El 1986 publicà les memòries Por el camino, viendo sus orillas…

Competí durant les dècades de 1930 i 1940 amb l’Associació Ciclista Germanor A partir del 1950 exercí de director esportiu de l’Associació Esportiva Artigas, amb la qual també disputà alguna cursa Posteriorment fundà l’Associació Ciclista Soteras, amb seu a Badalona

Inicià la seva formació musical a l’Escolania de Montserrat 1959-65 i al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1965-74, on, en 1970-74, fou deixeble d’A Ros Marbà com a estudiant de direcció orquestral Al mateix temps, seguí estudis de filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment estudià a Viena 1974-77 amb H Swarowsky, K Osterreicher, O Suitner i G Theuring, a Salzburg, amb Bruno Maderna 1969 i a Siena, amb Franco Ferrara 1971 Ha estat director del Teatre Municipal de l’Òpera de Magúncia 1977, de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1978-81, de la qual esdevingué…

Vida Visqué a Mataró i estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb els mestres Guillem Garganta i Joaquim Zamacois Pianista professional, fou acompanyant de cantants, membre de l’Orquestra-Cobla Els Verds de Mataró, director de l’Agrupació Coral de l’Ateneu de la Classe Obrera i de la massa coral de la Sala Cabañes, abans del 1936 Després de la guerra civil viatjà a Buenos Aires amb la Compañía de Ballets Españoles de Paco Reyes i acompanyant el cantaor Angelillo Allí conegué Manuel de Falla, el qual, en veure el seu talent, l’ensenyà i l’ajudà a traslladar-se a Mèxic a la dècada del…