Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
apòdosi
Gramàtica
Dins una proposició composta, la segona proposició que, essent principal, completa el significat de la primera subordinada.
Ex en el que volia no era just , “no era just” és l’apòdosi que contribueix a donar sentit a la primera proposició Normalment, però, aquest terme és usat només en les proposicions condicionals, on representa la proposició principal que completa el significat de la subordinada condicional Ex en si et portes bé, sortirem , “sortirem” és l’apòdosi, complement del sentit de la condicional si et portes bé Allò que l’apòdosi completa rep el nom de pròtasi
hipotètic | hipotètica
Gramàtica
Dit de la preposició condicional.
Consta de dues parts o oracions la principal o apòdosi i la subordinada o pròtasi
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el perfet sortí i l' imperfet…
mode finit
Gramàtica
Mode on és expressada la categoria de persona gramatical; s’oposa a mode infinit.
En català són modes finits l’indicatiu, el subjuntiu, l’imperatiu i el condicional
ultimàtum
Dret internacional
Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
La convenció de la Haia del 1907 n'establí les formalitats de procediment i l’anomenà “declaració de guerra condicional”
consegüent
Lògica
Conseqüència, conclusió d’un sil·logisme del qual la major o la menor és sobreentesa.
En lògica simbòlica, designa la segona de les proposicions relacionades per un condicional En la fórmula p→q , q és el consegüent
instrucció de brancament
Electrònica i informàtica
Instrucció que especifica quina és la pròxima seqüència d’instruccions que cal executar si es compleixen certes condicions especificades en la instrucció (normalment el resultat d’una operació aritmètica o lògica o l’estat d’algun indicador).
En aquest cas hom parla de brancament condicional Si el pas a la seqüència especificada es fa sempre que es troba la instrucció hom parla de brancament incondicional
dilema
Lògica
Argument en què hom ha d’escollir forçosament entre dues proposicions contràries, cadascuna de les quals, però, condueix a la mateixa conclusió.
Dins la lògica el dilema és una de les classes del sillogisme disjuntiu i condicional És un argument de gran força, sempre que les dues hipòtesis enunciades siguin realment les úniques possibles
connectiva
Lògica
En lògica formal, partícules que relacionen unes proposicions amb unes altres i fan possible el càlcul proposicional.
D’entre les considerades principals, n'hi ha cinc de binàries , que relacionen dues proposicions p, q Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de veritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Comprenen la conjunció p∧q , la disjunció p∨q , el condicional p→q , el bidireccional p↔Q i la disjunció exclusiva p↮q> r> Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de ceritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Així, la conjunció serà veritable si i només si p i q ho són o…