Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
confederació de Radom
Història
Unió dels nobles polonesos, dirigida pel príncep K.S.Radziwiłł, governador de Lituània, que es formà a la ciutat de Radom el 1767.
L’objectiu era mantenir llurs privilegis enfront dels no catòlics El beneficiat d’aquesta situació fou Rússia, que augmentà el seu ascendent damunt Polònia
confederació de Bar
Història
Lliga nobiliària polonesa constituïda el 1768 sota la direcció de Michał Krasiński Kazimierz Pułaski.
Lluità, amb el suport de França, contra la intromissió russa en el govern del país i feu presoner el rei Estanislau II Poniatowski 1771, però fou vençuda el 1772 Poc temps després tingué lloc el primer repartiment de Polònia
Confederació Luterana Mundial
Associació lliure d’esglésies luteranes, fundada el 1947 a Lund (Suècia) per donar testimoniatge comú de l’evangeli, fomentar la unitat luterana i ecumènica, plantejar l’activitat missionera i catequètica, etc.
No té autoritat legal sobre les esglésies membres, que el 1959 eren ja 61 Celebra assemblea plenària cada cinc anys
confederació de Solsona
Història
Pacte signat a Solsona, el 1274, entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li.
Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275
Confederació Nacional del Treball
Míting de la Confederació Nacional del Treball a l’Olympia de Barcelona (21-07-1937); d’esquerra a dreta, Esgleas, F. Montseny i Cortés
© Fototeca.cat
Central sindical d’àmbit espanyol, que celebrà el seu primer congrés, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 al Saló de Belles Arts de Barcelona.
Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n'ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…
Confederació Europea de Sindicats
Organització sindical constituïda el 1973 a Brussel·les per iniciativa de la Confederació Internacional de Sindicats Lliures (CISL), amb l’objectiu de defensar els interessos dels treballadors europeus, en particular davant les institucions europees (UE i EFTA).
Agrupa la majoria dels sindicats dels estats afiliats a una o altra organització La seu és a Brusselles Davant la creixent integració econòmica i legislativa ha reivindicat la salvaguarda dels drets laborals d’una manera homogènia als diversos estats membres Arran de la signatura del Tractat de Maastricht 1992, la Confederació Europea de Sindicats demanà la renovació de la Carta Social Comunitària del 1989
Confederació d’Esquerra Catalana
Partit polític
Confederació del Partit Social Demòcrata de Catalunya, Estat Català, Joventut Republicana de Lleida i Esquerra Catalana, inscrita al maig de 1992.
Impulsors Rafael Casanova i Rabassa, Miquel Bocardit, Jaume Dalmau i Josep Planchart
Confederació Mundial del Treball
Organització sindical constituïda a la Haia el 1920 amb el nom de Confederació Internacional de Sindicats Cristians i refermada arran del Congrés d’Amsterdam (1946).
El 1968, que abandonà la confessionalitat, adoptà el seu nom actual Rebutja la lluita de classes i la violència i es declara partidària del pluralisme sindical Té branques a Llatinoamèrica i a Àsia, origen de la majoria dels seus afiliats
Confederació Esportiva de Catalunya
Esport general
Institució esportiva de Barcelona fundada el 1922.
Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…
Confederació General de Treballadors
Organització anarcosindicalista creada el 1989, com a conseqüència de la sentència que limità l’ús de la sigla CNT.
Els seus principis fonamentals són l’acció directa i l’autogestió A Catalunya s’ha convertit en la quarta força sindical, amb l’1,89% dels representants des del 1996