Resultats de la cerca

A la fi del s XIX foren instituïdes congregacions de lluïsos, independents de la congregació mariana, a totes les diòcesis catalanes han estat famosos els lluïsos de Gràcia, els lluïsos de Taradell, que han deixat el nom a una cobla de música, i els lluïsos de Girona

Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses

Generalment hom l’oposa a l’anomenada vida activa Tanmateix, tot i que la seva forma més típica és l’eremítica, revesteix també molt sovint unes altres formes, com són les de congregacions i ordes religiosos consagrats primordialment al culte diví, però exercint alhora certes activitats d’estudi, d’apostolat o de beneficiència

A la seva mort, es dividí en dues branques carmelitanes missioneres , amb llur casa provincial a Barcelona i 36 cases als Països Catalans, i carmelitanes missioneres teresianes , amb llur casa generalícia a Tarragona i 46 cases als Països Catalans ambdues congregacions s’han estès molt tenen unes tres-centes cases arreu del món

Constitueix el grau més elevat d’oficials menors Aquesta categoria d’oficials són ponents i executors alhora dels assumptes que els són confiats

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…

Tot i viure en família dins la societat, eren pràcticament religiosos abans que aquests s’organitzessin en grups i congregacions També tingueren abstinents algunes sectes més o menys relacionades amb el cristianisme, com els encratites, els maniqueus i posteriorment els càtars i els albigesos, que menyspreaven les realitats del cos i negaven la licitud del matrimoni

Tenen sovint facultats legislatives o correctives Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis 1119 disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux El Concili Laterà IV 1215 els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos

Membre del partit radical elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública Essent president del consell 1902-05 i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat

Comte de Villèle Membre de la societat secreta dels Cavallers de la Fe 1813, fou ministre sense cartera 1820-21 i d’hisenda 1821 del govern de Richelieu President del consell de ministres 1822, portà a terme una política conservadora lleis sobre l’admissió de les congregacions religioses femenines, sobre la indemnització als emigrats i sobre la repressió del sacrilegi