Resultats de la cerca
Es mostren 738 resultats
Amnistia Internacional critica el govern espanyol per l'u d'octubre i l'empresonament de líders independentistes
En el seu informe anual, Amnistia Internacional constata atacs al dret a la llibertat d'expressió, al dret de reunió pacífica i males pràctiques policials En concret, censura les càrregues policials en el referèndum de la independència i critica l'empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, líders de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, respectivament També critica les pràctiques antiimmigratòries i la política d'habitatge del govern espanyol
acta
Dret
Document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat a fi que en quedi constància.
Les lleis regulen diferents tipus d’actes, amb diverses formalitats per a cada una d’elles Així, han de constar en acta els acords i les deliberacions dels organismes públics parlament, consell de ministres, consell municipal, entitats públiques, etc i dels privats societat mercantil, associació, jurat per a atorgar un premi, tribunal d’oposicions, consell de família, etc hom estén també acta dels fets transcendents per a l’estat civil de les persones naixement, matrimoni, emancipació, defunció, etc consten també en acta el pagament de la indemnització causada per una expropiació, les…
ritus de rebel·lió
Antropologia
Inversió temporal dels rols que els actors socials duen a terme, de manera que aquells que abans ocupaven una posició subalterna, mitjançant la pràctica dels ritus de rebel·lió passen a ocupar els llocs d’autoritat.
A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual
Torre de Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç (Calonge de Segarra)
Art romànic
Torre de defensa del petit nucli de Sant Pesselaç, situat en un extrem del municipi de Calonge, al seu límit amb la Molsosa L’existència d’una fortalesa al lloc d’Arç es documenta al segle XI L’any 1040 el bisbe d’Urgell cedí a Sant Vicenç de Cardona, com a dotació de l’esmentada canònica i entre altres possessions, la vila i la torre d’Arç Per notícies més tardanes hom constata que el lloc d’Arç pertanyia al domini dels vescomtes de Cardona
Vallverd

Santa Maria de Vallverd
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc femení ( Santa Maria de Vallverd
), situat a Os de Balaguer (Noguera), dins l’antic terme de Tragó de Noguera.
Sembla que s’originà per l’adopció de la regla cistercenca d’un grup de donades reunides prop de l’antic priorat de Tragó Constituït el 1172, en provingueren les monges que fundaren el monestir de Casbas, al Somontano d’Osca Fins el 1189 hom hi constata una doble comunitat masculina i femenina El 1452 se li afegiren les monges del monestir de les Franqueses, de Balaguer Fou suprimit el 1474, i els seus béns foren incorporats al monestir de Poblet Resten només algunes ruïnes de l’església i el claustre
Informe de la Sindicatura de Comptes sobre l’Oficina Antifrau
L’informe de la Sindicatura de Comptes lliurat al Parlament de Catalunya constata que l’exdirector de l’ Oficina Antifrau de Catalunya OAC, Daniel de Alfonso destituït el 2016 arran de l’ operació Catalunya , va cobrar, entre 2010 i 2016, 314547 € en complements de manera irregular Juntament amb els directors que el van precedir i succeir i altres alts càrrecs, De Alfonso va percebre també més de 232600 € en triennis indeguts, entre altres irregularitats, que la Sindicatura atribueix en part a la insuficient normativa que regeix l’OAC
ciutat global
Sociologia
Cadascun dels grans nuclis urbans que han esdevingut el centre neuràlgic de la nova economia mundial.
L’actual economia mundial és dominada per un petit nombre de ciutats —Nova York, Londres, Tòquio, Seül, Los Angeles, Frankfurt del Main, París, Singapur— que tenen un paper estratègic fonamental A The Global City 1991 Saskia Sassen ha reflexionat sobre el paper de les grans ciutats en el procés de la mundialització, i constata com aquests nuclis, per la seva funció de centres d’operacions de les corporacions transnacionals, concentren una superabundància de serveis financers, tecnològics, mediàtics i de consultoria Hom ha aplicat també, de manera més genèrica, però amb el mateix…
El relator de l’ONU critica el tracte d’Espanya a les minories nacionals
En l’informe de la visita a Espanya del 2019, el relator de l’ONU per a les minories nacionals Fernand de Varennes constata que l’Estat espanyol es troba encara lluny dels estàndards acceptables de respecte a les minories nacionals Entre d’altres, critica els intents de marginació de les llengües altres que el castellà, que considera inconstitucionals, sobretot en els camps legislatiu i judicial, i la criminalització de les minories nacionals arran, sobretot, de les sentències contra els líders independentistes catalans, per sedició, delicte que insta les autoritats espanyoles a…
Envelliment prematur de l’ovella Dolly
La revista “Nature” publica un estudi on s’explica que l’ovella Dolly, el primer mamífer creat mitjançant la tècnica de clonació, té deficiències en l’estructura del DNA En lloc de l’edat que correspondria als tres anys que té, Dolly té l’edat genètica de la seva mare, és a dir, dels gens a partir dels quals va ser clonada Sortint al marge de les possibles crítiques, l’Institut Roslin de Glasgow, on es va crear Dolly, constata que de moment l’ovella no presenta símptomes d’envelliment prematur i que no es poden establir conclusions definitives sense saber l’evolució que tindrà…
Sant Genís de Jorba
Art romànic
Aquesta església és situada en l’antic terme del castell de Jorba No sembla que tingués cap altra funció que la de sufragània de la parròquia de Jorba El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960 Tanmateix l’església apareix per primera vegada en la documentació l’any 1137 La seva funció com a sufragània es constata l’any 1685, data en la qual el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia de Jorba i feu constar que tenia l’església de Sant Genís com a sufragània Actualment continua tenint culte per als habitants del poble de Sant Genís, vinculada a la parròquia de Jorba