Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
jocs seculars
Història
Antics jocs romans.
Celebrats per primera vegada probablement l’any 249 aC, foren repetits també en set altres ocasions 146 i 17 aC i 47, 88, 147, 204 i 248 dC, la darrera de les quals per commemorar el millenari de la fundació de Roma Bé que haurien hagut de celebrar-se només un cop cada cent anys, a l’època imperial foren convocats a intervals irregulars de temps Tenien lloc prop del Tíber, en una localitat anomenada Tarentum, on hi hagué una ara soterrània en honor de Plutó i Prosèrpina d’on el seu caràcter ctònic El 1890, a la ribera esquerra del riu, foren trobats alguns fragments d’actes dels…
concili de Viena
Quinzè concili ecumènic (1311-1312), celebrat a Viena (Delfinat), convocat per Climent V per discutir-hi l’afer dels templer
.
Ultra els 120 bisbes assistents, hi foren convocats el gran mestre i els caps d’aquest orde militar Celebrat en tres sessions, fou dominat per Felip IV de França , el qual, amb l’amenaça d’exigir un judici contra Bonifaci VIII , obtingué la supressió dels templers 1312 A la segona sessió i a la tercera el concili s’ocupà de la pobresa dels franciscans, n'ordenà normes sobre la pràctica ideal i condemnà l’espiritualisme de Pèire Olieu S'ocupà, sense èxit, de la croada en canvi, fou decretat, a instàncies de Ramon Llull, el cànon de les llengües, que establia càtedres de grec,…
Joan Cantó i Francès
Música
Compositor valencià.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart…
Agressions de l’extrema dreta en la diada del 9 d’octubre a València
Grups d’extrema dreta escridassen i intenten agredir manifestants el Dia Nacional del País Valencià Els ultres, convocats especialment per l’organització España 2000, boicotegen les dues principals manifestacions d’aquest dia a València la convocada per la Comissió 9 d’Octubre, i que el 2017 reivindica la llengua "com a espai de trobada", i la tradicional processó cívica del Nou d’Octubre Els membres del Govern de la coalició PSPV-Compromís han de ser protegits per un cordó policial Els representants del PP i de Ciutadans, les falleres, collectius com el Tribunal de les Aigües o…
cúria règia
Història
Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.
Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels afers a tractar…
Dionisio de la Huerta Casagrán
Tennis
Tennista i dirigent esportiu.
Jugador entre el 1930 i el 1950, fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis, competició de la qual fou jutge àrbitre un cop retirat Com a directiu, fou secretari honorari del Reial Club de Tennis del Turó 1932-53, entitat de la qual fou el soci número 1 També fou un dels fundadors i secretari honorari de la Federació Espanyola de Tennis 1935-60 El 1930 creà el Descens del Sella, prova de piragüisme que acabaria essent internacional Ocupà la vicepresidència de la Federació Espanyola de Piragüisme, de la qual havia estat un dels impulsors Rebé la medalla al mèrit esportiu, les medalles del…
Club Halterofília Molins de Rei

Membres del Club Halterofília Molins de Rei
Club Halterofília Molins de Rei
Halterofília
Club d’halterofília de Molins de Rei.
Fundat al setembre del 1965, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya El seu impulsor fou Joan Santamans Melich, posteriorment cofundador de la Federació Catalana d’Halterofília Alguns dels seus aixecadors aconseguiren el Campionat d’Espanya en múltiples ocasions El 1999 estigué a punt de desaparèixer, però gràcies a l’acció del president José Soria Casado mantingué l’activitat Al final del 2006 potencià les exhibicions i promogué les categories infantil i femenina Organitzà competicions com la fase final de la Copa de la Reina d’halterofília 2010 El 2010 tenia 54 aixecadors, 21…
Drap-Art
Associació catalana, sense ànim de lucre, fundada el 1995.
Promou el reciclatge creatiu amb l’organització de festivals, exposicions i tallers El 1996 creà la primera marató de creació en viu que, en l’edició del 1997, rebé uns 20 000 visitants El mateix any, l’associació organitzà el Recykl Art Fest, un intercanvi entre artistes iugoslaus i barcelonins a la Biennal de Montenegro Aquesta experiència inspirà l’exposició itinerant Evil Empire i dos tallers d’intercanvi, Digue'm el que llences i et diré qui ets , que se celebraren el 1998 a Jerusalem i en els quals participaren artistes israelians i barcelonins L’any següent els tallers foren …
adopcionisme
Cristianisme
Doctrina que ensenya que Jesucrist, com a home, és fill de Déu només per adopció.
Els precedents de la doctrina es troben ja en Teodot a Roma cap al 190 i en els monarquians Pau de Samòsata s III afirmà que el Verb només influïa damunt Jesucrist, dins el qual habitava com en un temple Arri s IV inclogué dins l’adopció el mateix Verb Segons Marcel d’Ancira ~300-~374 el Verb serà veritable fill de Déu a la fi dels temps Idees semblants es retroben en Teodor de Mopsuèstia, Nestori i l’escola d’Antioquia L’adopcionisme aparegué a la península Ibèrica per obra d'Elipand de Toledo, al s VIII, que polemitzà amb el Beat de Liébana El bisbe Fèlix d’Urgell s’hi adherí i el defensà…
Bernat d’Olivella
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276…