Resultats de la cerca

Introductor de noves idees en la música de jazz , és considerat el jazzman blanc més important de la seva època i el més destacat representant de l’estil Chicago La seva tècnica fou influïda pels compositors europeus moderns, com Igor Stravinsky, Claude Debussy i Maurice Ravel Influí sobre el jazz blanc, i també sobre alguns trompetistes negres, com Rex Stewart, i fou un dels precursors de l’estil cool

Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000

El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments

El grup començà a actuar regularment l’any 1954 i gràcies a les gires internacionals i als enregistraments adquirí molt aviat una gran reputació L’any 1974 el grup es dissolgué i els seus membres continuaren les seves carreres per separat No obstant això, ocasionalment es reuneixen per participar en petites gires i concerts Considerada una de les petites bandes de jazz més importants de la història, el seu estil podria definir-se com un mostra conservadora de bop , altrament dit cool Destaquen dins del grup la figura de John Lewis com a compositor i director i la de Milt Jackson…

Començà estudiant clarinet, però de seguida s’interessà pel saxo alt, instrument amb el qual desenvolupà tota la seva trajectòria Professional des del 1945, collaborà amb Jerry Wald i després entrà a formar part de l’orquestra de Claude Thornhill 1947 La seva influència principal d’aquests anys, tanmateix, fou la del pianista Lennie Tristano , del qual fou deixeble i amb el qual enregistrà diversos àlbums Adoptà la seva concepció musical, que més tard rebé el nom de cool-jazz , prioritzant la introspecció i un cert intellectualisme, oposat a l’agressivitat i l’emotivitat del bop…

Estudià a Connecticut i, de jove, fou lector de guions, oficinista del New Yorker i ballarí en un vaixell fluvial Assolí un èxit ressonant amb la seva primera novella Other Voices, Other Rooms 1948, on presentà un món adolescent situat entre la realitat i la fantasia Cal esmentar-ne també The Grass Harp 1951 i Breakfast at Tiffany's 1958, sobre l’existència de personatges marginals que per tal d’escapar d’una realitat hostil es construeixen mons imaginaris Amb In Cool Blood 1966, relat d’un assassinat múltiple, inicià la modalitat narrativa anomenada non-fiction , basada en la…

Després de combatre en la Segona Guerra Mundial en el cos de la Marina, es llicencià en literatura i filosofia a la Universitat de Detroit Començà la seva trajectòria literària escrivint westerns Posteriorment treballà com a redactor per a l’ Encyclopaedia Britannica i fent textos publicitaris L’any 1969 publicà la novella policíaca The Big Bounce i des d’aleshores, assolí un gran reconeixement dins aquest gènere gràcies a un estil directe que dona gran importància als diàlegs De la seva llarga producció destaquen títols com La Brava 1983, premi Edgar, Be Cool 1999, Fire in the…

Tocà el piano i instruments de vent des de la infantesa i, ja d’adolescent, escriví alguns arranjaments El 1946 entrà a l’orquestra de Gene Krupa com a arranjador S’especialitzà en saxòfon baríton i s’associà al naixent moviment cool-jazz Treballà en diverses formacions, de les quals cal remarcar el nonet de Miles Davis al final dels anys quaranta El 1952 s’installà a Los Angeles i formà un quartet amb el trompetista Chet Baker, un contrabaix i un bateria L’absència d’instrument harmònic permetia als instruments de vent improvisar en contrapunt La fórmula tingué èxit i llançà…

Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors…

Després d’un temps de treballar com a model, debutà a Kiss Daddy Goodnight 1987, de P Ily Posteriorment interpretà The Adventures of Baron Munchausen 1988, de T Gilliam, i Dangerous Liaisons 1988, de S Frears, film que li donà popularitat Però l’èxit li arribà amb la comèdia Mad Dog and Glory 1993, de J McNaughton, i, sobretot, Pulp Fiction 1994, de Q Tarantino Posteriorment ha protagonitzat, entre d’altres, A Month by the Lake 1995, de J Irvin, Beautiful Girls 1996, de T Demme, The Truth About Cats & Dogs 1996, de MLehmann, Batman & Robin 1997, de JSchumacher, Gattaca 1997, d’ANiccol…