Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
violoncel
Violoncel
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació perfecta…
cistre

Cistre holandès de 1776
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, amb cordes metàl·liques, molt usat als segles XVI i XVII arreu d’Europa.
També és anomenat cítara Té el cos piriforme, amb el fons gairebé pla La caixa, de poca fondària, sol tenir unes prominències decoratives característiques al punt d’inserció del mànec En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Amb un tir d’uns 45 cm, la fondària decreixent de la caixa harmònica arriba fins a menys de 3 cm Pel que fa a les mides generals, el podem situar entre la guitarra i la mandolina Les cordes, tensades des d’un claviller gairebé pla, generalment ornamentat i amb un ganxo característic a la part de darrere, se subjecten…
bandúrria

Bandúrria valenciana del 1920
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada usat, en les seves diverses formes, des de l’Edat Mitjana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…
contrabaix
Contrabaix
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost del grup dels llaüts amb cordal, i de la família dels violins.
És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom utilitza la…
balalaica
balalaica
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (de corda pinçada), molt popular a Rússia.
És format per una caixa de ressonància triangular, amb un mànec llarg i tres cordes dues cordes a l’uníson i l’altra a una quarta superior que hom fa sonar amb els dits o mitjançant un plectre Hom fa conjunts de fins a quaranta-cinc balalaiques de sis dimensions diferents
viola
Viola
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet L’afinació és una quinta més greu que la del violí do-sol-re-la Les dues cordes més greus són generalment de tripa o recobertes de seda, i les dues agudes són de tripa Deriva de la lira da braccio d’aquí ve el seu nom alemany actual, Bratsche És menys apta que el violí a executar passatges de virtuosisme El cos és d’uns 40 cm d’amplària i uns 48 de longitud Les notes greus tenen un timbre profund
charango
Charango
© X. Pintanel
Música
Instrument cordòfon compost sense cordal de la família de les guitarres, amb cinc cordes dobles i la caixa corba.
Als seus països d’origen Xile, Argentina, Bolívia i Perú hom l’utilitza sobretot en l’acompanyament de danses o en conjunts instrumentals per bé que actualment, amb l’addició d’una cinquena doble corda, és utilitzat també com a instrument solista
construcció i manteniment dels instruments
Música
La construcció dels instruments és el procés d’adaptació d’un o més objectes a la producció de sons amb una finalitat musical.
En la majoria d’instruments aquest procés inclou una sèrie d’operacions d’encaix de parts i components diferents, acabats i dotació d’accessoris A causa de l’ús continuat de l’instrument i del seu desgast, és necessari un procés de manteniment posterior a fi que aquest es trobi en les condicions originals d’execució Entre els materials naturals de construcció usats des de fa més de deu mil anys i en les cultures actuals més primitives, hi ha l’os, la banya, la pedra i la fusta L’arqueologia ha documentat l’existència de sonalles, brunzidors, idiòfons de fricció i xiulets senzills fets d’…
viola de gamba
viola de gamba
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, conegut ja al segle XV i molt difós fins al segle XVIII.
Té sis cordes, afinades com el llaüt Les cordes són enrotllades formant trasts sobre un batedor o diapasó dividit en compartiments Els orificis o calats tenen generalment forma de C És collocada sobre els genolls, si es tracta de models petits, o entre les cames, si els models són més grossos L’arquet de la viola és aguantat amb el dors de la mà girat cap avall La tècnica de la mà esquerra és similar a l’emprada per al llaüt
