Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
harmonie
Música
Especialment a Alemanya i França, terme utilitzat per a referir-se tant als instruments de vent en general com a una banda formada per aquests.
Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de…
zummara

Zummara
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta senzilla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Conegut ja en l’antic Egipte, es tracta d’una de les moltes variants de clarinet doble que, amb diferents noms, era coneguda per diverses cultures del Pròxim Orient i l’Àfrica del nord Consisteix en dos tubs cilíndrics, de canya o de fusta, lligats en parallel, que tenen entre quatre i sis fo-rats digitals perforats també en parallel a l’extrem superior dels tubs hi ha, tallades a la mateixa canya o amb un petit tros de canya que s’insereix dins del tub, les dues llengüetes idioglotes L’instrument té a l’extrem inferior dues…
fantotxe
Heràldica
Bust humà, generalment monstruós, sense braços i amb corns, emprat com a cimera.
extremitat
Heràldica
Nom genèric de la cua, llengua, dents, arpes, ungles, corns, etc, dels animals.
Denner
Música
Família alemanya de constructors d’instruments de vent, activa a Nuremberg durant els segles XVII i XVIII.
La saga s’inicià amb Johann Christoph Denner Leipzig 1655 - Nuremberg 1707, fill d’un torner constructor de corns de caça, que, després de fer d’aprenent en el negoci del pare, el 1680 s’establí pel seu compte Cap al 1684 començà a arribar de França una nova versió d’aquest instrument que s’allunyava del model renaixentista fabricat d’una sola peça i deixava pas a models fets de tres peces, en els quals variava també la collocació dels forats de les notes, mentre la seva aparença adoptava plenament l’estil barroc Denner seguí aquesta nova moda, i els seus intruments aviat foren d…
cordonat | cordonada
Heràldica
Dit dels corns de caça i les trompetes quan tenen el cordó d’un esmalt diferent.
murícids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que comprèn els corns i els cargols punxencs.
virollat | virollada
Heràldica
Dit de les tanques i anelles dels corns i les trompes de caça quan són d’un esmalt diferent.
esquellotada
Folklore
Esvalot fet amb soroll d’esquelles, corns, llaunes, etc, davant la casa d’un vidu el dia que es torna a casar.
Els dinoflagel·lats fòssils
Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…