Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
redreç
Història
Acció destinada a sanejar les finances d’una corporació.
Donà nom especialment a la política empresa per Ferran II de Catalunya-Aragó al darrer terç del s XV, de reforma de les corporacions públiques catalanes
il·lustríssim | il·lustríssima
Història
Sociologia
Tractament donat a partir del s XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’il·lustre.
Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions
home de consell
Història del dret català
Del s XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.
En les antigues universitats, embrionàries corporacions locals, entre llurs prohoms, a més dels jurats, paers o cònsols, figuraven els simples homes de consell, nomenats, segons els llocs i les normes institucionals, per elecció dels caps de casa o bé per insaculació
alderman
Història
A l’Anglaterra dels segles X i XI, funcionari encarregat del comandament militar i de la jurisdicció de cada districte del regne.
Aviat esdevingué un títol honorífic aplicat als caps de les corporacions gremials i als magistrats de barri i en general als collaboradors del president de la corporació municipal Actualment, al Regne Unit i als EUA hom atribueix aquest títol als consellers municipals i provincials
anunciant
Comunicació
Tota persona natural o jurídica que utilitza la publicitat per tal de fer conèixer i introduir, en un mercat determinat, els productes —normalment amb marca— que fabrica o comercialitza, o els serveis que desenrotlla, sempre amb una finalitat comercial.
En aquest terreny també poden tenir la qualitat d’anunciants l’administració pública, els organismes estatals o paraestatals, les corporacions locals, etc, quan se serveixen de la publicitat als fins esmentats En general, l’anunciant encomana la creació, l’execució i la distribució de la seva campanya publicitària a una agència de publicitat
arxiu gremial
Arxivística i biblioteconomia
Arxiu format per la documentació de les corporacions de treball.
Les sèries documentals són, principalment registre de deliberacions, llibres de confraries o d’agremiats, llibres de privilegis, exàmens, passanties, plets, causes pies, comptabilitat Al s XIX la dissolució dels gremis dispersà la documentació una part de la vella documentació dels gremis pogué ésser conduïda a d’altres arxius o formà part de collecions particulars, però la major part fou perduda
Luci Licini Segon
Història
Llibert de Luci Licini Sura.
Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions cas excepcional, datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d’Ausa Vic i Iamo Ciutadella Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l' arc de Berà , i sevir augustal de Tàrraco i de Bàrcino
professió
Sociologia
Activitat permanent, que requereix un títol i que serveix com un mitjà de vida i que a més determina l’ingrés en un grup professional determinat.
Les atribucions i els deures que deriven de l’exercici d’una professió estan definits legalment els collegis professionals i altres corporacions professionals vetllen pel compliment d’aquests deures i per la defensa dels interessos dels seus membres, fins a l’extrem que les professions defineixen estaments dins la societat així, per exemple, hom parla de la classe mèdica, dels advocats, dels enginyers, etc
Benet Malvehí i Piqué
Mestre veler.
De jove entrà, a Barcelona, a la fàbrica de sedes de Joan Escoder com a dibuixant Establert pel seu compte, teixí amb seda el retrat d’Isabel II 1862 La seva manufactura assolí prestigi singular en domassos i velluts llavorats, alguns —amb disseny exprés— per a les sales de corporacions de la ciutat Presidí el Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1887 fins a la seva mort
Francesc Bahamonde i Sesé
Literatura catalana
Escriptor.
Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València i secretari de l’Acadèmia d’Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques de factura neoclàssica, com Cleopatra 1791, La Florentina 1792, Florinda 1792 i La Isabela representada a València, i d’un Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo 1795 Escriví diverses poesies, també en castellà, la majoria per encàrrec de corporacions locals Collaborà al Diario de Valencia 1790-91
,