Resultats de la cerca

Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino  la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…

Se'n destacaren els membres Buonaccorso Pitti Florència 1354 — 1430, comerciant, banquer, escriptor és interessant la seva Crònica i ambaixador florentí a França, Baviera i Roma i el seu fill Lucca Pitti Florència 1395 — 1472, que inicià l’edificació del Palazzo Pitti 1440 i esdevingué l’home fort de Cosimo de Mèdici 1457, al qual augmentà els poders per mitjà d’una reforma constitucional 1458 Dividida en diverses branques a la fi del s XV, sembla que s’extingí al s XVIII

Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc

Als s XIV i XV intervingué activament en política partit güelf Dos dels seus membres, Maso i Rinaldo, es convertiren en caps del govern oligàrquic de Florència Maso Albizzi 1347-1417 governà la república del 1382 al 1417 i instaurà la dictadura de l’oligarquia mercantil sota la forma d’un triumvirat Rinaldo Albizzi Florència 1370 — Ancona 1442, últim defensor d’aquest règim oligàrquic, s’annexionà Pisa i Liorna i s’oposà als Mèdici La política repressiva que seguí provocà la seva caiguda 1434 El poble escollí Cosimo de Mèdici, i Rinaldo hagué d’exiliar-se

Els seus membres foren famosos per llur patrocini de la literatura, les arts i la ciència Governaren a Florència durant més de tres-cents anys, en el període que va del 1434 al 1737, sense gairebé interrupcions La influència internacional dels membres més prominents d’aquesta família dedicada a la banca i al comerç, juntament amb una sèrie de matrimonis ben calculats, feren possible la seva posició privilegiada en la vida política, social i cultural tant d’Itàlia com de la resta d’Europa A partir del 1438, sota la protecció de Cosimo 1389-1464, es fundaren les primeres capelles…

Formada 1524 per les llibreries de Cosimo, Lorenzo i Pietro de Mèdici i amb l’ajuda dels humanistes Angelo Poliziano, Pico della Mirandola i el grec Làscaris Climent VII l’obrí al públic 1532 i encarregà a Miquel Àngel la construcció de l’edifici per a allotjar-la El seu fons més ric és el de manuscrits grecs i llatins més de 13 000 dels segles V al XIX Cal destacar, entre els més valuosos, un Virgili dels segles V o VI, les Pandectes de Justinià segle VI, un manuscrit únic de les Històries de Tàcit segle XI, un Homer segle X, un Decameró , etc Conté, també, colleccions de…

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…

Fou deixeble de Piero di Cosimo Les seves primeres obres de qualitat són els frescs que representen la vida de sant Felip Benizzi 1509-10, l’església de l’Annunziata de Florència, així com també el Naixement de la Mare de Déu 1514, a la mateixa església, i les grisalles del claustre degli Scalzi , que començà l’any 1514 De l’any 1517 data una de les seves obres més representatives, la Madonna delle Arpie Galleria degli Uffizi, Florència i també el famós retrat d’una Dama llegint Petrarca Galleria degli Uffizi Passà el període de 1518-19 a França, on l’havia cridat Francesc I…

Fundada per Strozza di Ubaldino a mitjan segle XIII, tingué diverses branques, algunes de les quals s’establiren fora de Florència, a Màntua i a Ferrara La gran fortuna de la família s’inicià al segle XV Els Strozzi Filippo, Jacopo i Niccolò negociaren als Països Catalans, i el 1437 constituïren una societat amb centres a Barcelona, València, Bruges, Palerm i Nàpols Llur negoci més important fou la banca, especialment la que ja al segle XVI fundaren a Lió Concediren importants emprèstits al rei de Nàpols i al de França Palla di Nofri Strozzi Florència 1373 — Pàdua 1462, protector d’humanistes…

Fou fundat per sant Benet, vers el 529, al lloc on hi havia unes construccions romanes Destruït pels longobards vers el 580, fou reconstruït vers el 717 per Petronax de Brescia i tingué una època de creixement en la qual es destaca la figura de Pau Diaca El 883 fou novament destruït, fortificat com estava, pels sarraïns Cap al 949 els monjos tornaren a Montecassino Al segle següent, sota el govern de l’abat Desideri 1058-87 —més tard papa amb el nom de Víctor III—, el monestir esdevingué un gran centre cultural i artístic, molt influent en la política de l’època Enderrocat per un terratrèmol…