Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
contracte d’edició
Dret civil
Conveni segons el qual l’autor d’una obra susceptible de propietat intel·lectual concedeix el dret de publicar-la o reproduir-la i de comercialitzar-la a una persona, anomenada editor.
Aquest n'assumeix els costs i els riscs corresponents i abona en canvi a l’autor la compensació econòmica pactada
konzern
Economia
Associació de diverses empreses, jurídicament independents però sotmeses a una direcció econòmica única.
Es produí a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial, amb objectius monopolístics i de reducció de costs de producció
cost marginal
Economia
Cost addicional que resulta d’augmentar la producció en una petita mesura (per exemple, en una unitat).
L’augment de la producció addicional, en relació amb l’augment marginal del cost, determina l’elasticitat de la corba de costs mitjans
risc ambiental
Geografia
Inestabilitat del sistema natural, més o menys prolongada, que trenca les relacions habituals entre les persones i el seu entorn.
La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del…
diseconomia
Economia
En una empresa o en una indústria, repercussió negativa d’una organització interna inadequada (diseconomies internes) o certs efectes que li són estranys (diseconomies externes).
La disecomoia es manifesta per un augment desproporcionant de la corba de costs mitjans Entre les internes, les més característiques són les diseconomies d’escala , derivades d’un augment excessiu del volum de producció
cost social
Economia
Cost global que té, per a la societat, qualsevol forma d’activitat econòmica.
Per exemple, la contaminació de l’aire o d’un corrent d’aigua a causa de la producció o d’un excés de trànsit són costs que no es reflecteixen en els preus dels béns produïts
Associació Internacional de Desenvolupament
Economia
Organització econòmica filial del Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament
, fundada l’any 1960 a Washington i coneguda generalment per la sigla IDA (International Development Association).
Té com a objectius el foment de crèdits a llarg termini als països subdesenvolupats, a un interès de l’1% anual pagat en concepte de costs d’administració L’associació és oberta a tots els membres del BIRD
risc
Economia
Incertitud derivada de totes les formes d’activitat empresarial, per tal com les condicions de l’oferta i la demanda de mercat poden diferir del que hom esperava, o de contrarietats naturals, com ara incendis, accidents, etc.
L’organització empresarial intenta de minorar aquests costs mitjançant les assegurances, els subcontractes, etc Aquells riscs que hom no pugui salvar o transmetre rendiblement a d’altres, l’empresari els assumirà únicament si les expectatives de benefici superen les possibilitats de pèrdues
Indicador de Progrés Genuí
Ecologia
Indicador proposat pel grup Redefining Progress per a substituir el PIB i avaluar millor el benestar i el desenvolupament.
Més avançat que l’Índex de Benestar Econòmic creat el 1989 per Herman Daly i John Cobb, engloba contribucions positives i descompta costs com el consum de recursos, la pèrdua de béns naturals, la contaminació, la distribució desigual de la renda i la delinqüència
política agrícola comuna
Economia
Conjunt d’objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l’organització del mercat interior europeu en llurs productes.
Amb una validesa directa dins el territori comunitari des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà 1985, la reforma del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives