Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
criminalista
Versat en dret penal o estudiós de les matèries criminals.
Interpol
Sigla amb què és coneguda l’Organització Internacional de Policia Criminal, amb seu a Lió (França).
La seva funció és combatre el crim i la delinqüència en qualsevol dels seus vessants narcotràfic, terrorisme, crims contra la humanitat, tràfic de persones, frau fiscal, blanqueig, corrupció, falsificació, pertinença a organitzacions criminals, immigració illegal, cibercrim, etc, facilitant i potenciant la cooperació entre els cossos policials dels estats membres quan les activitats criminals o delictives i els seus agents superen els marcs legals i policials de cadascun i esdevenen transnacionals L’òrgan suprem de presa de decisions és l’Assemblea General, formada per delegats de cadascun…
culpabilitat
Dret penal
Responsabilitat criminal.
Comporta per al culpable la imposició d’una pena i l’obligació de respondre dels perjudicis civils causats pel fet punible El grau de culpabilitat depèn dels passos recorreguts en el camí del delicte, de la participació poc o molt directa i de les circumstàncies que concorren en el fet culpa
Henri Désiré Landru
Història
Criminologia
Criminal francès.
D’una manera enginyosa, i seduint-les prèviament, assassinà deu dones i el fill d’una d’elles Detingut 1919, fou jutjat i executat La seva figura esdevingué arquetípica de la de l’assassí de dones i ha estat divulgada en llibres i pellícules
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la…
dret processal
Dret processal
Conjunt de normes que regulen l’activitat de les parts i la tasca de la tutela jurídica en tot procés civil, criminal o expedient administratiu.
La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu Es divideix essencialment en civil i penal , bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant Uns altres drets processals específics són l' administratiu , l' internacional i el canònic En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal, malgrat que hom…
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de…