Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Andrzej Wajda

Andrzej Wajda
© Kyle
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
El 1949 abandonà els estudis de belles arts a Cracòvia i s’incorporà a l’escola de cinematografia de Łódź, on es formaren també Roman Polański i Krzysztof Kieślowski El 1955 debutà amb Pokolenie ‘Generació’, 1955, sobre l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial, que assenyalà el centre de tota la seva filmografia posterior la història recent de Polònia Amb un estil no exempt d’un cert barroquisme, aconseguí molt aviat projecció internacional amb títols com Kanał 1957 premiat a Canes, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1958, Samson 1961, Popioły ‘Cendres’, 1965, Polowanie na muchy ‘La…
Alcalà de Xivert
Vista general d’Alcàlà de Xivert
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat.
Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…
Mateu Fletxa
Música
Compositor.
Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…
,
matalàs

Matalàs
Sac rectangular de tela cosit de tots costats, ple de llana, crin, ploma, poliuretà expandit, etc, que serveix ordinàriament, estès sobre un llit, per a jeure-hi al damunt.
crinolina
Indústria tèxtil
Teixit molt estret amb ordit de cotó i trama de crin, amb lligat de plana, emprat en la fabricació de tamisos, cintes de carda, en sastreria com a reforç, etc.
corda
Corda feta de cànem, crin, tripa, etc, que hom col·loca ben tesa entre els dos extrems de la ballesta o de l’arc de tirar sagetes i serveix per a parar l’arma.
billar

Taules de billar de caramboles, modalitat de billar conegut com a billar francès que es juga sobre una taula sense troneres
Arxiu Valerià Parera
Altres esports de pilota o bola
Joc de boles practicat per dos jugadors que consisteix a impulsar amb un tac la bola d’atac perquè en colpegi una altra, fent-les lliscar sobre una taula rectangular de fusta, entapissada de verd, proveïda o no de forats.
Campionat del Món de billar de caramboles en l’especialitat de joc per bandes celebrat a Mollerussa l’any 1979 Arxiu Valerià Parera Segons l’objectiu del joc es distingeixen dues modalitats de billar el de caramboles, si es tracta de fer rebotar les boles, i el de troneres, si l’objectiu és introduir-les a les troneres Cadascuna d’aquestes dues modalitats té, a més, un seguit d’especialitats segons la forma de procedir en el joc El billar de caramboles, conegut com a billar francès, es juga amb tres boles de vori normalment diferenciades per colors sobre una taula sense troneres Cada jugador…
coixí

Coixins
Sac de tela, cuir, etc., rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, ple de llana, ploma, crin, escuma de niló o altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc.
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
Les formes de vestir
Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…