Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Miquel II d’Epir
Història
Dèspota d’Epir (1214 i 1230-71).
Fill illegítim de Miquel I, a la mort d’aquest 1214 li prengué el poder el seu oncle Teodor I, però el recuperà el 1230 Conquerí part de la Tessàlia i l’illa de Corfú, però en voler ocupar Tessalònica fou vençut per l’emperador Joan III de Nicea i per l’emperador Miquel VIII de Bizanci a Paflagònia 1259, per la qual cosa perdé les conquestes de Macedònia Casà les seves filles Helena i Anna amb el rei Manfred I de Sicília i amb el príncep Guillem II d'Acaia , respectivament El succeí el seu fill Nicèfor I
Caterina de Courtenay
Història
Emperadriu titular de Constantinoble (1283-1307) Filla i hereva de Felip I.
Per contracte matrimonial cedí, l’any 1301, les senyories de Courtenay i els drets sobre l’imperi de Constantinoble al seu marit Carles, comte de Valois Llur filla Caterina II 1301-46 es casà amb Felip, príncep de Tàrent i dèspota de Romania
Robert I de Constantinoble
Història
Emperador llatí de Constantinoble (1221-28).
Fill de Pere de Courtenay Pere I de Constantinoble Dèbil i poc hàbil, fou derrotat a l’Àsia per Joan III Vatatzes 1224, i a Europa per Teodor Àngel Comnè, dèspota de l’Epir Menyspreat per tothom, abandonà la capital i anà a cercar ajut a l’Occident Morí a Grècia, en el camí de retorn
autoritarisme
Política
Sociologia
Actitud que pretén l’obediència indiscutida.
L’autoritarisme es troba en els individus autoritari i també en els sistemes socials En aquests és demanada l’obediència inqüestionada a un cap, capitost, dèspota, suprem sacerdot, pater familias , etc Políticament, l’autoritarisme és característic dels règims antidemocràtics, on el poder és concentrat en un sòl òrgan, no hi ha parlament, manca la llibertat dels subsistemes i l’oposició política és suprimida
Pere I de Constantinoble
Història
Emperador llatí de Constantinoble.
Fill d’Elisabet de Courtenay i de Pere, fill de Lluís VI de França, es casà amb Violant, germana de l’emperador llatí Balduí El 1216 fou elegit per al tron de Constantinoble, però, presoner del dèspota de l’Epir, mai no arribà a possessionar-se de la seva dignitat, que ostentaren, posteriorment, els seus fills Robert 1219-28 i Balduí II 1221-61
Antoní Pius
Cap d'Antoní Pius, marbre romà del s II trobat a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (138-161), d’origen itàlic.
Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins
Ferran I de Parma
Història
Infant d’Espanya, duc de Parma, Piacenza i Guastalla (1765-1801).
Fill del duc Felip I i net de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma Dèspota illustrat, emprengué millores materials amb els béns sostrets a la clerecia regular Enemic dels jesuïtes, en decretà l’expulsió dels seus estats Així mateix, suprimí la inquisició, practicà una política regalista i es negà a ésser feudatari de la Santa Seu Es dedicà de ple a les reformes i al mecenatge Condillac, Paciandi, Millot i Contini foren els seus protegits S’oposà a la ideologia revolucionària i a l’imperialisme de Napoleó, que el 1801 li arrabassà els estats
Teodor II Ducas Làscaris
Història
Emperador bizantí de Nicea (1254-58).
Succeí el seu pare Joan III Ducas Vatatzes, que ja l’havia associat al tron Bon legislador i home d’una gran cultura, era també un bon estrateg i conservà totes les possessions territorials de l’imperi de Nicea Lluità contra els búlgars, que derrotà en dues ocasions 1255 i 1256, i obligà el tsar Miquel II Asen a signar un tractat Casà després 1257 la seva filla Irene amb el nou tsar de Bulgària, Constantí I Taš de Bulgària, i l’altra filla, Maria, amb Nicèfor, fill del dèspota d’Epir Miquel II, que li hagué de cedir Dyrrachium Durrës i algunes altres ciutats i fortaleses…
comtat de Salona
Geografia històrica
Territori a Grècia —prop del mont Parnàs—, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat (l’antiga Amphyssa) i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza.
Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…
Josep II
Història
Emperador romanogermànic i rei de Romans i de Germània (1765-90).
Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis…