Resultats de la cerca

En atletisme, competí en les especialitats de decatló i triple salt Fou campió de Catalunya de decatló i campió d’Espanya de clubs amb el Club Natació Barcelona, on repetí el darrer títol com a entrenador En rugbi, jugà de tresquarts ala, primer a l’Universitari de Barcelona i després al CN Barcelona, i fou subcampió de Lliga i de Copa d’Espanya, i campió de la Copa Ibèrica Fou internacional per Espanya en els dos esports

Format al Club Playas de Castellón, posteriorment s’incorporà a les files del Futbol Club Barcelona S’especialitzà en proves combinades i guanyà dos Campionats d’Espanya de decatló 2006, 2010, i tres d’heptatló en pista coberta 2006, 2010, 2011 L’any 2006 baté el rècord català de decatló amb 7845 punts Fou 26 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat del Món 2007, 2009, en el Campionat d’Europa en pista coberta 2009 i en el Campionat d’Europa 2010 Guanyà la medalla de plata en els Campionats Iberoamericans 2010

Després d’un pas efímer per la natació, s’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona CNB guiat per Nemesi Ponsati Posteriorment, passà a entrenar-se amb Clemente Ruíz de Porras i aviat demostrà les seves possibilitats Es proclamà campió de Catalunya de decatló 1958, 1960, 1961, salt d’alçada 1956, salt de llargada 1961, triple salt 1961 i llançament de pes 1968, disc 1968 i javelina 1959 També fou campió d’Espanya júnior de triple salt 1958, 1959 i de llançament de pes 1958, i de decatló en categoria absoluta 1958 Un cop retirat exercí d’entrenador, i fou durant…

Aviat destacà en les proves combinades i es proclamà campió d’Espanya juvenil i júnior de decatló 1997, 1998 El 1998 militava a les files del Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i s’entrenava a les ordres de Josep Lluís Lucero En categoria absoluta aconseguí dos títols catalans de decatló 1999, 2000 El 2001 deixà les proves combinades i se centrà en el salt de llargada Aleshores passà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, primer amb Roberto Cabrejas i posteriorment amb Antoni Corgos En llargada aconseguí tres títols catalans a l’aire lliure…

Practicà el decatló, el basquetbol i la marxa atlètica, especialitat en la qual participà en els Jocs Olímpics d’Estocolm 1912 President de l’American Athletic Union, ocupà des del 1952 fins el 1972 la presidència del Comitè Olímpic Internacional

Fou campió de Catalunya de salt d’alçada en tres ocasions 1941, 1943, 1944 i una vegada de decatló 1944 Com a jugador de bàsquet, competí molts anys amb el Club Gimnàstic de Tarragona, el FC Barcelona 1942, el RCD Espanyol 1943-44 i el CN Reus Ploms a partir del 1949

Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, practicà diverses modalitats atlètiques durant la seva carrera esportiva Es proclamà campió d’Espanya júnior de decatló 1979 i campió de Catalunya absolut 1982 En salt de llargada, aconseguí la tercera posició al Campionat d’Espanya 1988 i es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya 1984, 1988

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt de llargada juvenil 1974 i en categoria sènior, i guanyà el Campionat d’Espanya de 4 × 100 m 1976 Fou campió de Catalunya de decatló 1978, 1979, de 4 × 100 m 1977, 1985, 1987 i de 50 m en pista coberta 1979

Fou el primer plusmarquista català de llançament de javelina, quan es canvià la distribució del pes del dard el 1986 Fou tres vegades campió de Catalunya de javelina 1982, 1983, 1986, i una vegada de decatló 1981 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1986 Després fou entrenador al Club Atlètic Granollers i jutge estatal

Formà part de la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona, del Futbol Club Barcelona i de l’Associació Esportiva de l’Hospitalet Guanyà cinc Campionats de Catalunya de decatló/heptatló 1984, 1986, 1987, 1988, 1990 Fou també cinc vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment assumí el càrrec de director general de la Federació Catalana de Futbol